Notícies SCE — 29 Febrer 2016

Els arqueòlegs saben molt bé que a vegades en els indrets més insospitats es poden fer grans troballes. I Figuerola del Camp, aparentment una modesta població que no arriba als 400 habitants i que pocs catalans situarien sense dubtar dos segons a l’Alt Camp, s’ha guanyat el qualificatiu de sorprenent per als amants de l’art i de la història. Fer-hi una volta pel seu casc habitat no resulta ni gaire llarg ni excessivament vistós, tret d’algun racó com la Font del vidu (just al costat de la Cal vidu). Però no tot és tan lògic en aquesta població. El seu carrer Major és sorprenentment petit, incapaç d’acollir l’únic bar del poble, que tampoc està a la plaça de l’església ni davant de l’ajuntament. I és que, a Figuerola del Camp, tot queda portes endins. Qui vulgui fer un glop, que sàpiga que el Cafè de la Cooperativa Figuerola està al primer pis d’un edifici de solera del carrer del Solar número 7 (així segur que se’l troba). I qui vulgui fer un tomb pel passat, no pot deixar de visitar els tres espais de la Fundació Privada Catalana per a l’Arqueologia Ibèrica (FPCAI). Segons la Viquipèdia, Figuerola del Camp té una densitat de 15 habitants per metre quadrat. Si es calculés la densitat d’obres d’art, ens quedaríem amb els ulls tan espetegats com el del sarcòfeg de la mòmia que veurem a continuació.

Entreda a Cal Vicari, de la Fundació Privada Catalana per a l'Arqueologia Ibèrica

Entrada a Cal Vicari, de la Fundació Privada Catalana per a l’Arqueologia Ibèrica

La primera porta de pes que vàrem obrir la trentena de membres de la Societat Catalana d’Egiptologia (SCE) en aquesta visita liderada per l’egiptòloga Núria Castellano va ser la del Cal Vicari. Àngel Segarra, president i ànima de la FPCAI ens va explicar que es tractava d’una casa d’origen medieval, a cavall dels segles XIII i XIV. Només visitar-la ja és un al·licient i encara més quan en el rebedor ja ens donen la benvinguda una desena d’estàtues ibèriques, algunes segurament procedents del jaciment andalús de Porcuna, com la talla d’una dona o divinitat (una de les preferides de Segarra) o un guerrer que llueix un pectoral i un casc que deurien de ser de cuir, a més d’un cinturó ample per protegir l’abdomen. “Gràcies als fragments d’aquests tipus d’estàtues hem pogut reconstruir la vestimenta dels guerrers íbers”, ens explica somrient la Jordina, una de les guies del museu mentre treu com per art de màgia un dibuix a tot color amb el possible aspecte d’aquests homes preparats per a la batalla.

Estàtues d'un guerrer i d'una figura femenina ibèriques

Estàtues d’un guerrer i d’una figura femenina ibèriques

L’espectacularitat de l’entrada a Cal Vicari no deixa de ser com construir la casa pel terrat. Malgrat que la mirada se’ns perdi recorrent els detalls de les estàtues ibèriques, cal fer un acte de fe i baixar directament al soterrani, on ens esperen els fonaments de la nostra història i la peça més antiga: una eina paleolítica de 500.000 a.C. Precisament, la col·lecció prehistòrica, que inclou també ídols, joies i ceràmiques neolítiques i de l’edat dels metalls (especialment de la cultura de l’Algar) és una de les més importants de la Fundació. (Cal tenir en compte que en el terme municipal de Figuerola del Camp hi ha la Cova del Gat, un jaciment de finals del neolític i inicis de l’edat del bronze). Abans de deixar la sala, val la pena veure un detall sobre la cultura de la mort de l’època neolítica: una petita sèrie d’exemplars de plaques de funció religiosa que es dipositaven sobre el pit del difunt.

Diverses peces prehistòriques de la FPCAI, com ídols, pectorals religiosos o eines de 500.000 a. C.

Diverses peces prehistòriques de la FPCAI, com ídols, pectorals religiosos o eines de 500.000 a. C.

Tornem a pujar les empinades escales per reprendre la visita a la col·lecció ibèrica. Ara, entrem en una fosca i humida sala de parets de pedra que ens ajuda a transportar-nos encara més en el temps, on bous de monuments funeraris i atributs ben marcats ens aguarden la mirada. Una de les peces més significatives de l’estança és una urna funerària d’una escena d’ofrenes amb una figura femenina que ens recorda a la Dama de Baza, exposada al Museo Arqueológico Nacional de Madrid.

Fragment d'un animal i una urna funerària ibèrica que recorda a la Dama de Baza

Fragment d’un animal i una urna funerària ibèrica que recorda a la Dama de Baza

Cal Vicari no deixa de sorprendre’ns i en el primer pis ens espera una sala dedicada als Tartessos, una civilització amb fortes influències fenícies i egípcies. Per això, no és d’estranyar que entre les joies exposades hi hagi dos escarabeus muntats en anells. Però la seva riquesa creativa anava més enllà, sobretot en el treball del metall per a la batalla, com les falcates. I, evidentment, les ceràmiques dedicades a la incineració, algunes amb escrits en llengua ibèrica i representacions guerreres, de cacera, activitats ordinàries o divinitats. Com a curiositat, una de les figures d’aquestes urnes s’ha convertit en la imatge de la Fundació.

Ceràmica ibèrica amb motius decoratius

Ceràmica ibèrica amb motius decoratius

I ara sí, toca accedir a la sala dedicada a l’antic Egipte, on la Núria Castellano exerceix de mestre de cerimònies. L’espai és petit però hi ha peces força especials. Evidentment, crida l’atenció un taüt recolzat a la paret, el dels ulls oberts com a taronges, que la nostra egiptòloga atribueix a “una producció dels oasis o de Núbia”. Però hi ha altres elements que la companya de la SCE ens destaca, com un ull de mòmia, un sistre, estatuetes articulades del primer període intermediari i un amulet poc habitual, el dels nans patecs, relacionats a Ptah i als treballs metal·lúrgics. La llista continua, però també val la pena destacar alguna tauleta cuneïforme dels veïns mesopotàmics que comparteixen vitrines amb algun Bes o alguna figureta de fusta del déu falcó Sokar.

Un taüt i diverses peces de l'antic Egipte de la col·lecció de la FPCAI

Un taüt i diverses peces de l’antic Egipte de la col·lecció de la FPCAI

Però la vida continua després de l’antic Egipte. Per això, seguim pujant escales i pisos per admirar altres peces de les cultures fenícia, grega, etrusca, romana… Evidentment, no hi ha prou temps per parar l’atenció que necessita cada element exposat, però podem destacar algunes curiosiotats. Per exemple, un sarcòfeg romà que va ressuscitar com a abeurador o banyera, tal i com demostren un parell de forats realitzats a posteriori pels desaigües. Un altre cas: una pintura d’una casa patrícia romana que mostra a un sacerdot d’Isis, el que posa en evidència la pervivència del seu culte. Entre la col·lecció púnica destaquen les peces procedents del santuari eivissenc d’Es Cuiram i una figura tanagra, tan habitual a Alexandria. Tampoc cal perdre’s l’estàtua circular d’un déu fluvial etrusc ni la tapa d’un sarcòfeg també etrusc, especialment llarg i pel qual Segarra té dues teories: “o l’home era molt alt o també hi era enterrada la dona”, un fet no gaire habitual perquè les parelles que comparteixen taüt acostumen a figurar esculpides plegades. Per tant, per ser políticament correctes, està clar que preferim pensar en un home etrusc tant alt, o més, que Ramsés II.

La tapa d'un taüt i la figura d'un déu etrusc

La tapa d’un taüt i la figura d’un déu etrusc

Un moment de la visita de la SCE i diverses peces de la col·lecció de la FPCAI

Un moment de la visita de la SCE i diverses peces de la col·lecció de la FPCAI

La visita a Cal Vicari acaba en una sala dedicada a les èpoques paleocristiana i musulmana. Acostumats com estem a la cultura de la mort, gairebé agraïm trobar un nou taüt. Però la joia de la corona, i mai més ben dit, és una creu visigòtica que havia guarnit el cap d’algun rei cristià. Una peça que sorprèn però no se sap si tan o menys que moltes d’altres que hem vist al llarg de la visita.

Numismàtica i art medieval

Una altra porta ens retorna a un carrer de Figuerola del Camp. Ara ens dirigim al Museu i Biblioteca de Ca l’Espolet, on s’exposa una interessant col·lecció numismàtica de monedes encunyades a totes les seques de Catalunya al llarg del temps. Des de les primeres, corresponents al món grec, fins a les darreres.

Diverses peces romantiques i gòtiques de la col·lecció medieval de la FPCAI

Diverses peces romàniques i gòtiques de la col·lecció medieval de la FPCAI

I, evidentment, no podem deixar la població sense passejar-nos pel tercer i darrer espai de l’àmplia col·lecció de la FPCAI, corresponent al món medieval. Els amants del romànic i el gòtic poden gaudir d’un crist majestat del segle XII i, sobretot, d’un retaule d’una gran bellesa executòria que representa a diferents àngels. I l’Àngel que ens ha acompanyat durant tota la visita, ànima d’aquests museus tan poc coneguts, s’acomiada de nosaltres amb un somriure als llavis. Durant el dia ha fet fred i mig plogut, però ara que marxem un cel espectacular ha decidit acompanyar-nos en el trajecte cap a Vilanova i la Geltrú, on veurem el Museu Víctor Balaguer. Sens dubte, Ra ens somriu.

 

Share

About Author

scolome