General — 06 Maig 2020

Sempre hi ha elements culturals que traspuen fora del seu cercle: malgrat no haver llegit el Quixot, tothom sap que hi ha uns molins; els que no miren cinema saben el nom del trineu de Charles Foster Kane; i la gent que no juga a videojocs ha sentit el nom de Lara Croft.

No és d’estranyar, doncs la sèrie inclou, a dia d’avui, 19 títols i és lluny d’estar esgotada. Però qui és la Lara Croft? Si ens permeteu la simplificació, és l’Indiana Jones dels videojocs. De fet, el nom de la nissaga és Tomb Raider (“saquejadora de tombes”; més honest que el Dr. Jones, que amb l’excusa del “museu” acaba perdent per sempre tot el que descobreix) i en tots els jocs la Lara viatja pel món buscant objectes antics que acaben relacionats amb elements de màgia sobrenaturals. No, el rigor històric no és quelcom que hem de cercar en aquests jocs (ni en les pel·lícules de l’Indiana). I més o menys ja està: la motivació de la Lara, les aventures que li passen, el com, el quan i el perquè han anat canviant al llarg del temps. En tot cas, es manté la seva provinença d’una família britànica amb recursos i les seves enormes capacitats atlètiques i intel·lectuals.

Però la Lara Croft és un personatge una mica controvertit, i personalment, malgrat la nostàlgia que puguin sentir alguns, no us recomanem que revisiteu les versions antigues: l’objectificació sexual que se li aplica al personatge es mou entre “incòmoda” i “insofrible”. La part positiva és que, amb els anys, això ha canviat.

Amb tantes aventures viscudes, la Lara ha passat per Egipte força vegades. De fet, des del primer Tomb Raider de 1996 amb la seva expansió Unfinished Business i la versió renovada d’aquest, Anniversary, del 2007. Hi torna a Tomb Raider IV, i també en un microjoc del 1999 desenvolupat en col·laboració amb The Times per l’aniversari del descobriment de la tomba de Tutankhamon. Una vegada més, en el primer joc de la nissaga per a mòbils: The Osiris Codex. I el darrer cop que hi ha anat, fins ara, és el joc que ens ocupa.

Lara Croft and the Temple of Osiris (Square Enix 2014) és un joc força diferent de la resta de la saga, tant a nivell visual com pel fet que inclou la possibilitat de joc cooperatiu de més d’un jugador. Evidentment, manté la protagonista, els aspectes d’exploració i agilitat, i la resolució de trencaclosques, però el combat és molt diferent, més proper als jocs d’acció amb rol com Diablo. Malauradament, les crítiques positives que va rebre el seu predecessor, Guardian of the Light, sembla que no s’apliquen a Osiris, que presenta seriosos problemes de jugabilitat a causa d’errors de programació.

La trama? La Lara i un altre pseudo-arqueòleg arriben al temple d’Osiris, on s’hi guarda un bastó màgic que el rival de la Lara agafa, activant una maledicció sobre ells dos i l’alliberament d’Isis i Horus que hi eren empresonats, així com un compte enrere pel retorn de Set. Isis i Horus ofereixen ajut als dissortats aventurers per recuperar els fragments d’Osiris i ressuscitar-lo, l’únic déu que pot aturar Set i salvar-los del seu pervers destí.

Sincerament, si teniu ganes de convertir-vos en aventurers i gaudir de l’experiència de Tomb Raider, us recomanem més aviat la trilogia renovada que inclou Tomb Raider 2013, Rise of the Tomb Raider i Shadow of the Tomb Raider, tot i que cap dels tres passa per Egipte. Però si, malgrat tot, us entesteu a provar Temple of Osiris, el podeu trobar fàcilment tant per PC com per Play Station 4 en diferents plataformes (versions digitals a Steam, Microsoft Store o el propi web de Square Enix; també en podeu comprar la versió física a la vostra botiga de videojocs habitual o a qualsevol proveïdor en línia). Tots ells inclouen traducció en castellà.

Marta de la Vega

L’antic Egipte als videojocs
 

Share

About Author

Roger Noguera