General — 07 Desembre 2013

Qui no enten l’idioma egipci, després de veure els jeroglífics representats en les vinyetes dels tebeos? Evidenment tothom l’entén! Ja que els realitzadors dels tebeos, portats pel seu zel pedagògic, treballen amb molta cura perquè tothom s’assabenti del que diuen els textos egipcis, com per exemple Alan Moore creador de  Promethea, on per fer “més grega” la seva protagonista, el dibuixant Alex Ross no han dubtat ni un segon en crear per a la portada del primer número, signes jeroglífics propis, com ara una lira, sanefes o cascs grecs.

06_09-08_01

Així ens trobem que en la revista especial núm. 1000 d’El Jueves, –esmentada anteriorment en l’apartat “el somriure egipci”– una il·lustració ens mostra un antic relleu egipci on es pot llegir clarament, i en jeroglífics! el nom i “càrrec” d’un expresident d’Espanya, representat assegut en el tron i entrevistat per un periodista d’El Mundo que li pregunta “¿Planes?” i per dues vegades respon “no sé, no sé”. Tot això i molt més, escrit en la suposada llengua dels antics egipcis. També podem veure que l’autor Guillermo Bertard en l’aventura còmica titulada Laura, plasma un “autèntic” jeroglífic molt entenedor pintat en una pared en senyal de protesta contra les tropes romanes a Alexandria.

08_02

08_03

Mentre que en l’àlbum d’Astèrix i Cleopatra de René Goscinny (1926-1977) i Albert Uderzo, s’han utilitzat els subtítols per fer més entenedors els diàlegs, en les vinyetes de la italiana Vanna Vinci, i del valencià Mique Beltrán, entre d’altres, s’han deixat als egipcis parlant en versió original sense subtítols, doncs ja se sap que en les versions doblades es perd molta qualitat.

08_08-09

Però si, malgrat tot, el lector es perd en la comprensió de l’idioma egipci… no hi ha cap problema! Sempre, l’heroi o heroïna dels tebeos, que saben “llatí” (jeroglífics, en aquest cas), ens tradueixen els textos de corregut sense cap mena de dubte com podem veure en la vinyeta de l’italià Guido Vercelli en l’aventura Nea  Heliopolis protagonitzada pel cèlebre Martin Mystère, que per alguna cosa s’autonomena “detectiu de l”impossibile”. També veiem al protagonista de  La pyramide oubliée del francès Pierre Wininger, desxifrant sense probelmes una tauleta amb inscripcions jeroglífiques. En La momie scandalouse dels belgues Johan De Moor i Stephen Desberg uns arqueòlegs busquen la tomba de la mòmia del 25è bou sagrat enterrat amb el més gran dels misteris en el Serapeu de Memfis. El curiós del cas, és que la protagonista d’aquesta aventura i moltes d’altres, és una vaca. Una surrealista vaca que treballa d’agent secret. No hi ha dubte però que, gràcies a tots aquests personatges podrem descobrir els extraordinaris secrets que amagava l’antiga civilització egípcia.

08_04-05-10

Bé, en general tret d’alguns autors, que com a mínim “copien” bé els signes de la llengua egípcia, com és el cas de Jordan, De Gieter, , Jacobs, Baranger, o Vercelli en l’aventura de Martin Mystère, Nea Heliopolis, entre d’altres, la resta és dedica a crear signes que no han existit mai, com ara Hergé, Tom, Romeu, Ventura, etc. I es que el desconeixement de la llengua egípcia i la seva escriptura per part dels dibuixants i del públic en general, fa que en aquest apartat tot estigui permès.

08_06-07-11

Jaume Vivó i Andrés Ayén
Barcelona 1998

El món de l’Egipte Faraònic a través dels còmics
Egiptòlegs en acció
La maledicció de les mòmies
Peripècies dels antics egipcis
L’Egipte fantàstic
El somriure egipci
Pedra rera pedra!

 

Share

About Author

Jaume Vivó