General — 06 Desembre 2013

Des dels primers tebeos netament protagonitzats per personatges infantils i de trets caricaturescs es va anar derivant cap un dibuix realista, per desenvolupar nous gèneres, i entre ells destaquem tres grans conjunts: aventures exòtiques, aventures policials i d’intriga i ciència ficció.

En aquest apartat de l’Egipte fantàstic es recull una simbòlica mostra dels tebeos que han tractat el món egipci des de la fantasía futurista de la ciència ficció, però impregnats dels altres dos gèneres, difícilment dissociables en un art com el còmic, que ha gaudit sempre d’una molt lliure i desbordant fantasia creativa com per exemple el dibuixant belga Jéronaton (Jean Torton) en l’aventura Entre la luz y las sombras.

05_01

La idea de la civilització egípcia creada pels extraterrestres és molt “llaminera” i els autors de tebeos ho exploten a consciència. Així tenim La astronave pirata de l’italià Guido Crepax, que estableix que ja en el passat hi havia contactes estelars. També l’autor escocès Sydney Jordan i la seva creació de l’aventurer futurista Jeff Hawke, que fa referència en varis episodis a l’antiga civilització egípcia. En l’aventura titulada El genio de la vasija, Hawke, descobreix una tomba egípcia inviolada a… Escòcia! on l’esperit d’un príncep grec va a la recerca de la seva estimada esposa egípcia Agar-Ut i al retrobar-se, s’uneixen en una abraçada convertint-se ambdós en el falcó Horus.

05_02-03

Altre variant és parlar d’un futur catastròfic i pesimista, ben representat pel dibuixant espanyol Esteban Maroto amb guions del català Enrique Sánchez Abulí, en la seva història, La Esfinge. Tema pessimista també desenvolupat amb gran mestria pel dibuixant francès nascut a Belgrad Enki Bilal en la seva trilogia La feria de los inmortales, La mujer trampa i Frío ecuador, on ens planteja el retorn a una Terra destrossada i dominada per dictadors, després de l’hecatombe nuclear, d’uns déus egípcis molt “humanitzats”, amb un Horus simpàtic i esbojarrat, que incontrolat de la resta de déus intervé en els afers dels humans.

05_11-04

La mestria del dibuixant ens mostra una Terra carregada d’una atmosfera gris i contaminada, molt en la línia del film Blade Runer de Ridley Scott, on encara veiem la plana de Guiza, la perdurabilitat de les tres piràmides i les restes de l’hotel Mena House, indestructibles malgrat el temps i les guerres nuclears.

Dins del relat futurista hi ha un estil denominat per alguns estudiosos del còmic com “el futur arcaic” on es mesclen armes amb raigs desintegradors d’ultimíssima tecnologia amb espases i altres armes arcaiques, i el mateix es pot dir dels vestits. L’autor més important d’aquest estil, i que va crear escola, va ser l’estatunidenc Alex Raymond (1909-1956), amb el seu personatge Flash Gordon. Una mostra a casa nostra, publicada l’any 1956, amb guions dels catalans Victor Mora i dibuixos de Antonio Bernal, va ser l’heroi Vendaval, en la seva aventura Cementerio flotante. Una variant dintre d’aquest estil sería la “Futurista-Bucanero” que trobem en la ja citada La astronave pirata de G. Crepax.

05_06-9-12

 Un altre heroi popular italià actual es Martin Mystère “investigador de lo imposible”, del que es van publicar al nostre país solament disset números, creat per Alfredo Castelli i dibuixat per Giancarlo Alessandrini entre d’altres. En les seves aventures Martin Jacques Mystère, sempre va acompanyat per un estrany personatge anomenat Java, un home del Neanderthal que inexplicablement ha escapat de la seva extinció. Conjuntament s’enfronten als “misteris no explicats” del món mitològic i fabulós de l’antiguitat: l’Atlàntida, l’origen de la civilització Maia, l’arca de Noé, Stonehenge, el triangle de les Bermudes, etc., dels quals varis episodis estan relacionats amb els egipcis de l’antiguitat i també del futur.

05_08-10

A més del denominat “futur arcaic”, n’hi ha més d’estils fantàstics, i un d’ells amb d’éxit, és presentar la civilització egípcia “conservada i amagada” sense cap evolució en el temps, perquè els herois dels tebeos se la trobin, com és el cas de Tarzan dels americans Edgar Rice Burroughs (1875-1950) i Russ Manning (1929-1981), i en variants més futuristes els superherois/heroïnes de la nordamericana factoria Marvel: Wonder Woman en l’aventura A golpes de espada, Thor en El escarabajo ataca, Spiderman en Return of the Living Pharaoh!, El caballero Luna, etc. I és que, ja se sap, on no arriba la ciència egiptològica, hi arriba la fantasia!

Jaume Vivó i Andrés Ayén
Barcelona 1998

El món de l’Egipte Faraònic a través dels còmics
Egiptòlegs en acció
La maledicció de les mòmies
Peripècies dels antics egipcis
El somriure egipci
Pedra rera pedra!
L’egipci és fàcil!

 

Share

About Author

Jaume Vivó