General — 14 Juny 2020

Al llarg d’aquestes ressenyes hem vist diversos tipus de videojocs, tots ells amb estreta relació amb l’antic Egipte, amb mecàniques molt diverses que poden satisfer gustos ben diferents, i tots ells disponibles avui encara. És cert que n’hi ha molts més, però és probable que ben aviat resultés tot un xic repetitiu, i ja ha quedat prou palesa la idea que l’antic Egipte és ben present en el món dels videojocs. Tant, que de fet hi apareix fins i tot de manera secundària en altres jocs que aparentment no hi tenen gaire res a veure. I no ens agradaria acabar sense esmentar-ne al menys uns quants.

El primer que us recomanem és Renowned Explorers: International Society (dels holandesos Abbey Games, 2015), disponible per PC, Mac i Linux. En aquest interessant joc d’estratègia el jugador ha de conduir a l’èxit una trinca d’exploradors, que pot triar d’entre tots els disponibles, i convertir-los en els més famosos del món. És una clara i amable paròdia de les novel·les vernianes i de les pel·lícules d’aventures a l’estil de Les mines del rei Salomó, que proposa elements sorprenents com la inclusió en el combat, basat en un sistema de pedra-paper-tisora, del menyspreu o l’amabilitat. I en ell, podem triar que un dels viatges ens porti a l’antic Egipte, per lluitar contra mòmies que només volen unes quantes abraçades o convèncer la deessa Sekhmet que no val la pena ressuscitar i començar una guerra. Amb aspecte de joc de taula, i fàcil d’aprendre (tot i que difícil de dominar), les hilarants aventures dels nostres exploradors són francament recomanables. I amb les seves expansions podeu trobar el Sant Graal, que, en paraules del joc, és com el Sant Graal de l’exploració!

El segon, és un joc de ciència ficció anomenat The Talos Principle. Desenvolupat pels croats Croteam el 2014 per PC, Mac i Linux, avui està disponible també en consoles (Play Station 4, XBox One i Nintendo Switch) i dispositius mòbils (tant Apple com Android). La interessant premisa ens posa dins la pell d’un androide anònim, a qui una veu misteriosa ordena recol·lectar uns tetròminos a través de diferents localitzacions, ambientades en restes arqueològiques de diferents èpoques, etrusques i romanes, medievals, i, com no, egípcies. Localitzacions tan ben dissenyades, que ens permeten reconèixer fins i tot el jaciment concret d’on s’han extret les imatges. La nostra tasca serà resoldre els trencaclosques que ens impedeixen avançar, obrint portes amb diversos mecanismes, i fent anar ginys variats per continuar endavant. La trama, que incorpora evidents elements bíblics (la veu, anomenada Elohim, ens prohibirà d’escalar una certa torre, i algun personatge que coneixerem a través de diferents terminals d’ordinador que trobem ens temptarà de desobeir i fer-ho), ens farà reflexionar sobre què significa ésser humà, tot descobrint el misteri de qui és el nostre personatge, d’on ve, i, sobre tot, on va. Un final que podem determinar nosaltres mateixos amb les nostres decisions. Pocs jocs s’atreveixen amb temes de caire tan filosòfic oferint al mateix temps unes mecàniques tan engrescadores.

Potser no ho sospitaríem mai, però els herois de Marvel també han visitat Egipte. I en forma de Lego! Lego Marvel Super Heroes 2 (Traveller’s Tales, 2017), publicat per Warner Bros Interactive Entertainment, porta l’Increïble Hulk i el déu Thor, junt amb altres Venjadors i els Guardians de la Galàxia, a una versió alternativa de l’antic Egipte. Com tot els videojocs de Lego, és molt adequat per jugar en família, ja que independentment del producte original, la violència és molt desdibuixada (com a molt, un personatge pot ser desmuntat a peces, cosa que no en suposa de cap manera la mort), i ofereix un humor molt blanc. La mecànica sol consistir en una combinació d’acció i plataformes amb l’ús de les diferents habilitats dels personatges per resoldre els atzucacs on ens trobem. La gama de videojocs de Lego són sempre una elecció encertada per la canalla (i alguns ganàpies més grans també). Està disponible PC, Mac, PS4, XBox One i Switch.

I, finalment, com es pot parlar de videojocs sense referir-nos al lampista més famós del món? A Super Mario Odyssey (Nintendo, 2017) la trama retorna a l’etern clàssic: el (no tan) malvat Bowser ha segrestat la princesa Peach amb intenció de casar-s’hi, i en Mario l’haurà de rescatar. Aquest cop necessitarà recollir llunes per fer servir de combustible per a la seva nau espacial amb l’ajut d’una gorra màgica capaç de parlar anomenada Cappy. Per això hauran de visitar molts móns i, en ells una esfinx l’obligarà a resoldre enigmes, malgrat que no es tracta de la variant grega, sinó de l’egípcia! La mecànica de plataformes, ara en tres dimensions, és l’esperada dels tradicionals Súper Mario (no cal canviar allò que funciona), però no decep als seguidors de la saga. Això sí, si hi volem jugar necessitarem per força una Nintendo Switch.

I podríem seguir i seguir, doncs ja sabem que l’antic Egipte és molt atractiu i ben establert en la cultura popular, reflectint-se igualment en els videojocs. Però potser val més que ho deixem aquí, després d’haver-vos acompanyat a fer-hi una ullada, esperant que, a partir d’ara, us atreviu a jugar amb la pantalla de la vostra elecció. Mai sabem quan ens hi pot aparèixer l’Egipte mil·lenari!

Marta de la Vega

L’antic Egipte als videojocs
 

Share

About Author

Roger Noguera