General — 06 Desembre 2013

Al tractar en els tebeos el tema dels egipcis ambientats en la “seva època” més o menys històrica, s’arriba a la conclusió que és gràcies als creadors francesos i belgues, que hem pogut gaudir àmpliament d’aquesta temàtica. Són els guionistes i dibuixants francesos i belgues els que han tractat d’una manera més amplia i documentada el món de l’Egipte faraònic. A l’igual que en el cinema, els guions dels còmics, gairebé sempre, van acompanyats de nombrosos textos explicatius, que complementant-se amb les escenes, fan que el lector desconeixedor i poc avesat en la historia i els costums egípcis, aconsegueixi penetrar en aquest món.

04_14

Un dels millors exponents el trobem en l’extensa sèrie anomenada Papyrus, creada pel belga Lucien De Gieter l’any 1973, en la que Papyrus, el protagonista, acompanyat per la seva promesa, la princesa Théti-Chéri (Sheror-amor, en la versió espanyola), viuen les seves aventures, sempre d’un caire fantàstic i màgic, però, ambientades totalment en uns escenaris molt realistes on hi podem reconèixer nombroses construccions faraòniques, dibuixades per De Gieter a partir de les reconstruccions fetes pels arqueòlegs en les seves publicacions científiques. Entre elles hi podem trobar: la reconstrucció de la ciutat d’Akhetaton a Tell el-Amarna en l’aventura Le Pharaon maudit; el complex funerari del rei Djeser a Saqqara dins de La metamorphose d’Imhotep, on es pot veure a més del ritual de renovació del faraó en la “festa Sed” al pati de la piràmide graonada, el trasllat d’un gran colós de pedra del faraó, escena inspirada en la famosa representació del transport de la colossal estàtua d’alabastre de Djehutihotep de la seva tomba a Deir el-Berxa. També en aquest àlbum Papyrus descobreix la tomba, desconeguda fins ara, amb la mòmia del cèlebre Imhotep, l’arquitecte constructor del complex de Djeser. En Les larmes du géant s’hi veu una fidel reconstrucció del magnífic temple de “Milions d’Anys” de Ramesses III a Medinet Habu, i en L’enfant hiéroglyphe, la ciutat dels obrers de Deir el-Medina i l’imponent temple de Karnak amb la seva impressionant sala hipòstila, on s’explica també el ritual de la “fundació del temple”.

04_01-02

En les seves vinyetes, De Gieter, en una mena de sincretisme, uneix gran quantitat d’elements arquitectònics, columnes, pilars, sostres, llindes, estàtues, murs decorats, etc., de diferents èpoques i construccions per donar més “realisme” als seus decorats. Entre ells, però, quan es tracta d’ambientar el món imaginari i fantàstic del protagonista no dubta en fer servir altres elements arquitectònics, fora del món egipci, com ara és el cas de l’àlbum Le colosse sans visage on apareix una estranya ciutat de basalt negre, inspirada sens dubte en la Sagrada Família de Gaudí a Barcelona!.

04_03

Un treball recent i d’una qualitat molt remarcable és el realitzat pel dibuixant francès François Baranger, que amb guió de Daniel Haziot, va publicar l’any 1989 en tres àlbums: Fille de l’ombre, L’autre rive i La chair des Dieux, sota la sèrie L’or du temps, inspirats en gran part en els textos i poemes de la literatura egípcia antiga, en els que hi apareixen citats nombrosos fragments de papirs, publicats per coneguts egiptòlegs, com per exemple: el “poema de l’amant” traduït per Claire Lalouette; el “poeme de l’arpiste” traduït per Serge Sauneron, o els himnes a Ramesses II i Setus II traduïts per Erman y Ranke. També hi apareixen en vàries ocasions textos del “Llibre dels morts” segons les traduccions de Grégoire Kolpaktchy i Pierre Montet.

04_04-05-06

El protagonista de L’or du temps, el jove Khaëmhat es un prometedor pintor que es trasllada des de la seva Memfis natal a la cosmopolita Tebes de l’Imperi Nou per desenvolupar les seves arts. Ptahouseneb, un alt i ric funcionari, li encarrega decorar la seva casa, allà coneix i s’enamora de Nefrourê filla adoptiva del seu patró. Els dos amants al no poder portar a terme el seu amor decideixen fugir. El padrastre localitza i empresona a Nefrourê, que no pot resistir la soledat i es suïcida. Al assabentar-se’n Khaëmhat mata a Ptahouseneb i fuig cap el desert. Més tard Khaëmhat trobarà un sacerdot de Karnak, que mitjançant un ritual màgic el transporta al més enllà interrompent en el judici dels morts la “confessió negativa” i la “pesada de l’ànima” de Nefrourê, trencant l’ordre diví immutablement etern.

El guió ideat per Haziot, ple de poesia, dóna peu a poder utilitzar els textos egipcis antics, que, acompanyants dels elegants dibuixos de Baranger, característics de l’anomenada “línia clara” és complementen d’una manera extraordinària. Els dibuixos semblen estar molt influenciats per les il·lustracions fetes pels artistes que acompanyaren a les primeres expedicions a Egipte a finals del segle XVIII, de Champollion, Rosellini, Lepsius, etc. La seva realització és d’una bellesa sorprenent i plens de innumerables detalls executats a partir dels nombrosos objectes existents en els museus actuals i utilitzant tota l’amplia documentació que la civilització egípcia en ha legat fins els nostres dies.

Un altre personatge de còmic a considerar és Àlix “l’intrèpid” del francès Jacques Martin, creat l’any 1948 per la revista Tintin, en el que Àlix, un jove adolescent fill d’un cap gal, és adoptat per un governador romà i que en la seva lluita contra el grec Arbarles, el porta a viatjar pels països de la Mediterrània. La sèrie ben documentada, té tres volums enterament dedicats a Egipte: L’esfinx d’or (1956), El príncep del Nil (1974) i O Alexandria (1996).

04_07

Altre sèrie a tenir en consideració és la titulada Les Héritiers du Soleil, realitzada en cinc volums creats pel dibuixant francès Didier Convard, entre els anys 1987 i 1992, després seguida per vuit volums més dibuixats per Fréderic Bihel i guions del propi Convard i Thomas Mosdi. Els protagonistes són dos joves, Néthi i la seva germana Néphérouré, que viuen sota el regnat del faraó Ramesses en l’època en que Moisès està predestinat a alliberar al poble hebreu de l’esclavitud dels egipcis.

04_08Els dos germans estan fortament units. El rei li encarrega a Néthi la missió d’anar a buscar a Moisès, que està refugiat en un lloc secret en el desert, per fer-lo tornar i poder veure per última vegada a la seva mare adoptiva abans de morir. Al cap d’uns mesos, quan Néthi torna, troba a la seva germana Néphérouré encinta de dos infants, un, fill del faraó i l’altre d’ell mateix. L’extens treball realitzat per Didier Convard mostra al lector, a través d’una història d’amor no exempta de fantasia i esoterisme, la reconstrucció del món de l’Egipte antic, amb nombroses intrigues polítiques i sobretot religioses, entre el rei, els sacerdots i els alts funcionaris enfrontats al monoteisme dels hebreus.

Des de l’any 1986 la dibuixant danesa Sussi Bech ha publicat onze àlbums d’un personatge anomenat Nofret (Néfriti en la versió francesa), una jove princesa de les illes Keftiu (l’actual Creta) que havia estat segrestada pels pirates i que entra a treballar a la cort del faraó Akhenaton. Allà es retrobarà amb la seva germana bessona Kiya, convertida en una de les esposes del faraó. La imaginació de la seva autora, Sussi Bech, ens trasllada a la interessant i confosa època d’Amarna, on la imposició del culte al déu Aton i el rebuig a l’important clergat del déu Amon provoca un cisma que dóna peu a nombroses intrigues de palau.

04_09-10

Sussi Bech, molt ben documentada, ens dóna la resposta a la incògnita de qui van ser els progenitors del jove rei Tutankhamon. Fins avui en dia, historiadors i egiptòlegs han fet córrer rius de tinta per esbrinar aquest misteri, doncs bé, l’autora pren partit per l’hipòtesi més compartida actualment. Tutankhamon va ser fill del propi rei Akhenaton i d’una esposa secundària anomenada Kiya, germana, en el còmic, de la nostra protagonista Nofret.

04_11-13

D’altra banda, recentment s’ha publicat el primer volum de La fin d’un monde, de la sèrie francesa Aathon, amb guió de Simon Rocca i dibuixos de Dominique Cèbe. L’aventura, molt ben documentada i amb dibuixos excel·lentment ambientats es desenvolupa en l’època d’Amarna coincident en el temps amb l’anteriorment esmentada col·lecció de Nofret. El seu protagonista, el jove Aanthy, fill de l’intendent del faraó Akhenaton i promès d’una de les seves filles, es veu envoltat per les revoltes provocades pel cisma político-religiós i del que en patirà les conseqüències. En aquest cas, però, i com succeeix en el món egiptològic real, tenim una altra versió dels fets al plantejar la paternitat de Tutankhamon. Aquí els autors d’aquesta aventura el fan fill d’Amenhotep III i germà del rei Akhenaton com proposen alguns historiadors.

04_12

El que no hi ha dubte, és que en aquest apartat dedicat a les peripècies dels antics egipcis ambientats en la “seva època”, els autors esmentats han realitzat un acurat treball de documentació tant en els guions com en les excel·lents il·lustracions que ens donen una imaginativa visió de la vida i costums a l’antic Egipte.

Jaume Vivó i Andrés Ayén
Barcelona 1998

El món de l’Egipte Faraònic a través dels còmics
Egiptòlegs en acció
La maledicció de les mòmies
L’Egipte fantàstic
El somriure egipci
Pedra rera pedra!
L’egipci és fàcil!

 

Share

About Author

Jaume Vivó