General — 19 Maig 2020

Diuen que el pintor del s. XIX Caspar David Friedrich, acusat de misantropia, contestà: “Us equivoqueu; jo estimo la societat. Però per tal de no odiar la gent, n’he d’evitar la companyia”. I malgrat que ell no conegué els jocs competitius en línia, la seva frase s’hi aplica més que mai. Si, malgrat tot, goseu mirar a l’abisme que és la competició en línia, en aquesta ressenya us en parlarem.

D’aquests jocs n’hi ha de moltes menes: de lluita, de dispars (coneguts com a FPS), d’estratègia o, els més populars, els battle royal i els MOBA. Smite (Titan Forge Studios, 2014) pertany a aquest darrer gènere.

I què és un MOBA? L’acrònim significa “multiplayer online battle arena” (“camp de batalla multijugador en línia”), i en ells el jugador, integrat en un equip amb d’altres jugadors, ha de vèncer l’equip enemic, format també per altres jugadors, utilitzant habilitats i el propi terreny per destruir la base contrària. Un equivalent digital d'”atrapar la bandera”, en diríem. El més famós d’aquest gènere és League of Legends.

Per tal que la competició sigui justa, el mapa on es juga sempre és el mateix. En aquest cas, hi ha tres carrils (lanes) que uneixen les dues bases i un laberint de caminois entre ells (anomenats “la jungla”). Els carrils compten amb elements defensius per ambdós equips que obstaculitzen l’arribada dels contraris a la nostra bandera (en el cas de Smite, el Tità), instal·lada a la pròpia base, i els anomenats minions (res a veure amb els personatges animats; es refereix al terme que significa “sequaç”) que són personatges generats i controlats per la computadora que poden ajudar al seu equip o ser neutrals, i que donen beneficis a qui els elimina.

En aquest escenari, un dels elements claus és l’elecció de personatge. No entrarem en detalls per no marejar els que llegiu la ressenya, però cal entendre que, quan comencem la batalla, és molt important que triem un personatge que s’integri bé amb els altres del nostre equip i que pugui fer un ús d’habilitats que quallin bé entre elles. La quantitat d’opcions que s’obre al jugador és enorme, però, en general, existeixen una mena de patrons que permeten distribuir els personatges en diferents categories segons la seva utilitat. Posant un exemple fàcil, hi ha personatges que serveixen per atacar i d’altres per defensar: un equip ben construït hauria d’integrar-ne dels dos tipus. Per tant, el jugador ha de conèixer molt bé tots els personatges, i això que n’hi ha més de 100!

Però per quina raó us estem parlant d’aquest joc? Què té a veure amb Egipte? Doncs que a Smite tots els personatges que podem triar són divinitats o herois que pertanyen a alguna mitologia, i, evidentment, tenim a la nostra disposició uns bon grapat d’egipcis. Podeu decidir jugar com a Isis, Bastet, o triar l’escarbat Khepri, o atacar els enemics en forma d’Anubis, Neit o obrir el vostre llibre i destrossar-los a través de Thot. Heu pensat mai que seria interessant controlar Set o Horus? Ara podeu!

Hi podeu jugar des del vostre ordinador o consola que preferiu, ja que està disponible tant per PC, Mac, Play Station 4, XBox One i Nintendo Switch de forma gratuïta. Si bé quan comencem hi trobem opcions bloquejades, podem accedir-hi tant a través d’hores de joc com pagant per obtenir-les immediatament; la resta d’opcions de pagament són simplement cosmètiques.

Sembla complicat? Ho és. I molt. No en va aquesta mena de jocs han donat lloc a competicions de tipus professional, amb equips patrocinats i finançats que competeixen entre ells en lligues oficials. Però si arribeu a ser prou bons, Smite celebra anualment el Smite World Championship amb un premi d’un milió de dòlars per l’equip guanyador! Si mai us feu rics així, recordeu d’on vau treure la idea de jugar-hi.

Marta de la Vega

L’antic Egipte als videojocs
 

Share

About Author

Roger Noguera