ALEXANDRIA I ELS
OASIS OCCIDENTALS
El Caire, Alexandria, Bahariya, Desert Blanc, Farafra, Dakhla, Kharga, El Minia, Oxirrinc, etc.

del 30 d’octubre al 9 de novembre de 2008

Descarregar programa del viatge en PDF

 

ITINERARI:

Dia 1er (dijous 30/10): BARCELONA – EL CAIRE. Ens trobem a l’aeroport de Barcelona dues hores abans de l’hora prevista de la sortida de l’avió de la companyia Egyptair amb destí El Caire. Arribada, tràmits de visat i trasllat a l’hotel Sofitel Sphinx prop de les piràmides de Guiza. Allotjament a l’hotel.

Dia 2on (divendres 31/10): EL CAIRE – ALEXANDRIA. Esmorzem a l’hotel. Sortida a les 7:30h del matí en autocar direcció Alexandria. Fem una parada a mig camí per estirar les cames i prendre un cafetó. A la zona de Wadi Natrun visitem Deir el-Baramouse, que és el monestir més septentrional de la zona on hi viuen poc més d’un centenar de monjos coptes. Un d’ells ens fa de guia durant tot el recorregut. Visitem l’església de la Verge Maria amb pintures murals del segle XIII. Acabada la visita, seguim camí fins a Alexandria. Tot seguit visitem les catacumbes ptolemaiques de Kom el-Shuqafa, que abasten del segle I a.C. fins al segle II d.C. Aquestes catacumbes es construïren en tres nivells, el més inferior és inaccessible a l’estar inundada. S’hi accedeix mitjançant una escala circular amb llum natural que envolta un pou per on s’hi baixaven els cadàvers. Una de les tombes més espectaculars es troba accedint al segon nivell i consta d’un pronaos amb dues columnes, la cambra funerària i al fons el sarcòfag principal. La decoració presenta relleus d’estil egipci amb influències gregues. A l’exterior de les catacumbes però dins del recinte de Kom el-Shuqafa, visitem també la tomba de Tigran amb pintures de temàtica egípcia però d’estil romà. Aquesta tomba aquí reconstruïda va ser trobada l’any 1952 al carrer Trigan (l’actual Port Said street) en l’àrea oriental de la necròpolis d’Alexandria.  Acabada la visita d’El-Shuqafa ens dirigim a les restes del Serapeu amb la dita columna de Pompeu, que és l’única que queda dempeus i que sens dubte en formava part. Aquesta era la segona biblioteca d’Alexandria creada per Cleopatra a partir d’una col·lecció de 200.000 manuscrits que li va regalar Marc Antoni. Tant la biblioteca com el temple dedicat a Serapis van ser destruïts pels cristians l’any 391, havent estat durant més de 400 anys el lloc de més erudició de la Terra. Acabada la visita anem a dinar força tard i després ens traslladem a l’hotel Paradisse Inn Winter Palace. Tenim la resta de la tarda lliure fins a l’hora de sopar. Sopar i allotjament a l’hotel. Passejada nocturna per Alexandria.

v08_01x2

v08_03x2

v08_05x2v08_04x2

v08_06x2v08_07x2

Dia 3er (dissabte 01/11): ALEXANDRIA – EL CAIRE. Esmorzar. Visita al matí a l’amfiteatre romà i la casa dels ocells, a la zona de Kom el-Dikka (literalment monticle d’enderrocs), així com també les restes arquitectòniques i escultures extretes recentment del mar davant de Qait Bei. L’any 1960 una missió polonesa va descobrir en el lloc d’una antiga fortalesa aquest amfiteatre que data del segle II. Es compon de 13 grades de marbre blanc amb forma semicircular. A la part posterior s’hi troben diverses habitacions utilitzades probablement pels actors com a vestidors. Més enllà de l’amfiteatre es troba la denominada casa dels ocells a causa dels extraordinaris mosaics amb representacions de diferents tipus d’aus (colom, lloro, paó, etc.) de gran bellesa i vistositat. La casa va ser destruïda pel foc al segle III i el sostre va caure al damunt dels mosaics. La missió egípcia-polonesa que porta treballant en aquest lloc més de 40 anys, va començar la seva restauració l’any 1998 i en va poder recuperar més de 100 m2.  Dins del recinte de Kom el-Dikka hi ha un Museu a l’aire lliure on s’hi mostren algunes de les restes arquitectòniques i escultures trobades en aquesta zona i també rescatades del mar davant de la fortalesa de Qaitbey. Acabada la visita de Kom el-Dikka ens dirigim al nou Museu Nacional d’Alexandria, inaugurat el 31 de desembre de 2003, situat en un antic palau al carrer Tariq al-Horreya, que havia estat l’antiga seu del consolat dels Estats Units. A més de conservar les antiguitats faraòniques de totes les èpoques mostra també antiguitats grecoromanes, coptes i islàmiques.

v08_08x2

v08_09x2v08_10x2v08_11x2v08_12x2A la tarda, visitem la impressionant Biblioteca Alexandrina inaugurada a l’octubre de 2002, que, a més de la biblioteca, també hi ha un centre de conferències, un planetari i tres museus dedicats a la ciència, la cal·ligrafia i a l’arqueologia. Visitem el museu d’antiguitats egípcies. Més tard, ens traslladem a la necròpolis d’Anfushi per veure les tombes d’època ptolemaica i romana. I per acabar el dia anem a fer una passejada per la ciutadella de Qaitbei a la vora del mar. Ja gairebé de nit ens acomiadem d’Alexandria i agafem l’autocar en direcció El Caire. Trasllat a l’hotel Sheraton Cairo i sopar. Allotjament.

v08_13x2 v08_14x2 v08_15x2v08_16x2 v08_17x2 v08_18x2

Dia 4rt (diumenge 02/11): EL CAIRE – BAHARIYA. Esmorzar. Sortida molt d’hora pel matí en autocar direcció a l’Oasi de Bahariya (ukhat mehet, l’oasi del nord) situat a 360 km d’El Caire i conegut a l’antiguitat com l’oasi d’Oxirrinc. Arribada a Bawiti, centre administratiu de Bahariya, trasllat a l’hotel i dinar. Desprès de dinar i en cotxes tot terreny 4×4 comencem un recorregut per l’oasis per gaudir del paisatge dels voltants de Bawiti: el poble, les fonts d’aigua calenta, el llac al-Marun d’aigua salada, i la muntanya anomenada Guebel Maghrafa on a principis del segle passat i també molt recentment s’han trobat nombrosos restes de dinosaures. Passejada pels palmerals, el desert i descans fent un te sota les palmeres per més tard contemplar la posta de sol des del cim del Guebel Mayisra conegut també com Guebel al-Engliz (la muntanya de l’anglès) on el capità Williams va construir una petita fortalesa per observar els moviments de les tropes Sanusi durant la Primera Guerra Mundial. Retorn al Palma Valley Hotel, sopar i allotjament.

v08_19x2v08_20x2

v08_21x2v08_22x2v08_23x2v08_24x2Dia 5è (dilluns 03/11): BAHARIYA – DESERT BLANC (FARAFRA). Esmorzar. Visites dels monuments de les rodalies de Bahariya: Museu de les Mòmies Daurades a Bawiti descobertes a l’interior de la tomba 54 d’inicis de l’època romana; les tombes de Bannentiu i Djedamonefankh a Qarat Qasr Selim datades a la dinastia XXVI; desprès, trasllat a Qaret el-Helwa on es troba la tomba d’Amenhotep anomenat Huy, governador de l’oasi a finals de la dinastia XVIII o inicis de la XIX; el temple d’Alexandre a Qasr el-Migysbah situat a 3 km al sur de Bawiti; i finalment les quatre capelles d’Amasis a Ain al-Muftil·lah al centre de l’antiga Al-Qasr, construïdes per Shebenkhonsu i el seu germà Djedkhonsuiufankh, governadors succesius de l’oasi.

v08_25x2v08_26x2v08_27x2v08_28x2v08_29x2v08_30x2

Sortida amb els cotxes 4×4 tot terreny per endinsar-nos en el desert i gaudir del fabulós paisatge de grans dunes daurades de sorra verge, algunes de més de 100 m d’alçada i 400 m de llarg, que el vent les fa avançar a raó d’uns 15 m l’any. Desprès travessem el “desert negre”, denominat així a causa les roques eruptives que el conformen (basalts), per fer una petita passejada a peu. Desprès d’un dinar senzill continuem la ruta per visitar la “muntanya de cristall” (cristalls d’aragonita, carbonat càlcic), i seguim desert endins fins a l’anomenat “desert blanc”, on gaudim d’aquest meravellós i enigmàtic paisatge fins a la posta del sol. Aquí acampem per passar la nit en tendes de campanya. Sopar tipus “barbacoa” i una mica de festa amb música beduïna abans d’anar a dormir tot contemplant l’immensitat del firmament.

v08_31x2v08_32x2

v08_33x2v08_34x2v08_35x2v08_36x2v08_37x2Dia 6è (dimarts 04/11): DESERT BLANC (FARAFRA) – OASI DE DAKHLA. Desprès d’esmorzar una miqueta, fem una llarga passejada pel “desert blanc” per admirar les curioses formacions rocoses de calcària que el pas del temps i el vent han esculpit. Després, agafem de nou els tot terrenys 4×4 per endinsar-nos de ple en la daurada sorra de l’immens desert anomenat “Great Sand Sea” (gran mar de sorra) que s’estén més de 800 km cap al sud. Anirem fins a l’antiga ciutat d’El-Qasr, situada a l’extrem oest de l’oasi de Dakhla per retrobar-nos amb l’autocar (i les maletes). Però abans farem una aturada per visitar el temple romà de Deir el-Hagar, que vol dir “monestir de pedra”, dedicat a la tríada tebana.

v08_38x2v08_39x2v08_40x2v08_41x2v08_42x2

Visita del temple romà de Deir el-Hagar, a 10 km d’El-Qasr, construit en pedra arenisca en el límit de la zona cultivable, i erigit per Neró i Vespasià sent posteriorment ampliat i decorat pels seus successors Titus i Domicià. Està dedicat a la triada tebana, Amón, Mut i Khonsu, però també al déu Set com a divinitat important de l’oasi, representat amb cap de falcó i el cos antropomòrfic pintat de blau.

v08_43x2v08_44x2

v08_45x2v08_46x2

Després de la visita del temple seguim la ruta fins a la necròpoli de Qaret al-Muzawaqa (turó decorat) d’època greco-romana (segles I i II) on, entre les més de 300 tombes existents, s’hi troben les de Petosiris i Pedubastis d’una decoració excepcional. Seguim camí fins a l’antiga ciutat fortificada d’El-Qasr construïda el segle XII amb tovots, fulles de palma i troncs de palmeres, damunt de les restes de la ciutat romana. Passejada pels seus estrets carrerons i cases islàmiques amb les llindes decorades amb el nom del propietari i l’any de construcció. Visita a la mesquita d’Ayyubid Nasr el Din i el seu minaret de 21 m, la madrasa (escola) on s’ensenyava l’Alcorà i la casa d’Abu Nafir, recentment restaurada pel Servei d’Antiguitats, una típica casa islàmica construïda amb tovots damunt d’unes restes ptolemaiques on encara s’hi poden veure alguns dels seus blocs originaris. Finalitzada la visita ens acomiadem dels xofers i guies dels 4×4 i agafem altra volta el nostre autocar per dirigir-nos a Mut per passar la nit. Sopar i allotjament.

v08_47x2v08_48x2v08_49x2v08_50x2v08_51x2

Dia 7è (dimecres 05/11): OASI DE DAKHLA – OASI DE KHARGA. Esmorzar. Sortim de Mut d’hora pel matí fins a Balat, i a  la zona de Qila el Dabba visitem les tombes dels governadors de Dakhla durant la dinastia VI, sota els regnats de Pepi I i Pepi II. Varis membres d’aquesta família, que es van succeir en el poder, van ser enterrats aquí: Imapepy, el seu fill Khentika i els seus nets Decheru, Medunefer, etc. Visita de la mastaba de Khentika i la seva cambra funerària, que va ser excavada per l’Institut français d’archéologie orientale, permetent als visitants evidenciar les tècniques de construcció de les cambres subterrànies utilitzades pels antics egipcis. A 1,5 km a l’est, a Ain Asil (que vol dir font de l’origen) es troben les restes de l’antiga ciutat i del palau que van ser excavades i identificades per Ahmed Fakhry durant els anys setanta.

v08_52x2v08_53x2v08_54x2v08_55x2v08_56x2v08_57x2v08_58x2

Acabada la visita de Balat seguim camí fins al poblat de Bashindi, nom compost format per dues paraules: Pasha i Hindi, que rememora la figura d’un xeic medieval enterrat en aquest llogaret. El disseny de les cases d’aquest indret són considerades hereves de les típiques construccions de l’antic Egipte. Visita del mausoleu del xeic Hindi construït damunt de les restes d’una necròpoli romana, on també visitem la tomba de Kitinus (“flor de la magrana”) del segle II amb sis cambres, de les que solament la més interior està decorada amb escenes funeràries d’estil faraònic. Aquesta tomba va estar gairebé sempre habitada, al segle passat pels soldats de Sanusi i posteriorment per una família de Bashindi. Acabades les visites d’aquesta zona agafem el nostre autocar per dirigir-nos a l’oasi de Kharga (Uhat Resyt, l’oasi meridional). Arribada a Kharga i trasllat a l’hotel. Dinar.

v08_59x2v08_60x2v08_61x2v08_62x2v08_63x2v08_64x2v08_65x2v08_66x2

A la tarda, després de dinar, recorrem uns 20 km en direcció sud de Qasr Kharga, per l’antiga ruta de Darb el-Arbain, per visitar el temple de Qasr el-Ghüeita situat damunt d’un turó i dedicat a la tríada tebana Amon, Mut i Khonsu. Aquí es trobava l’antiga Per-usekh dels antics egipcis d’on procedia el reputat vi conegut des de l’Imperi Mitjà. El temple, construït en pedra durant l’època ptolemaica, està envoltat d’un alt mur de tovots formant un gran recinte amb nombroses edificacions: magatzems, tallers, habitacions dels sacerdots, etc. Degut a la seva posició predominant i a la seva solidesa, ha jugat, en períodes d’inseguretat, un paper defensiu pels habitants de la zona. En el seu estat actual, l’edifici presenta un esquema clàssic, amb un pati a cel obert, una sala hipòstila, una sala d’ofrenes i el santuari envoltat per dues capelles. La decoració presenta nombrosos relleus del rei en diverses escenes culturals en companyia de la triada tebana, Amon, Mut i Khonsu, associats també a altres déus. Excepcionalment, la decoració del santuari està únicament pintada i s’han pogut identificar els cartutxos de Darius I. No obstant això, la resta de la decoració del temple pertany a Ptolomeu III Evèrgetes, Ptolomeu IV Filopàtor i Ptolomeu X Soter II Làtir.

v08_67x2v08_68x2v08_69x2v08_71x2v08_70x2v08_72x2v08_73x2

Seguint 5 km més al sud, en l’antiga ruta de caravanes denominada Darb el-Arbain (ruta dels quaranta dies) es troba el temple de Qasr el-Zaiyan, un dels més grans i importants de l’oasi de Kharga. El temple forma part d’una carena de fortificacions construïdes en època ptolemaica i romana al llarg de la ruta que es dirigia cap el sud. El lloc era conegut pels grecs com Tchonemyris que significa “el gran pou”, gràcies a la disponibilitat d’aigua i que era el punt d’arribada d’una pista que venia de Latòpolis (Esna). La concentració urbana va ser molt important i pròspera i estava envoltada per nombroses petites explotacions agrícoles. La plana al dessota de Qasr el-Zaiyan es troba a 18 m sota el nivell del mar sent la part més baixa de tot l’oasi de Kharga. El temple orientat sud-nord es troba a l’interior d’un gran recinte rectangular emmurallat amb altes parets de tovots força ben conservades. Al sud de la muralla s’obre una gran porta de pedra arenosa que dóna pas a una avinguda que desemboca al temple de petites dimensions dedicat a Amenebis (Amon d’Hibis). Construït amb pedra arenosa en època ptolemaica, va ser renovat en època romana sota el regnat d’Antoninus Pius, segons resa una inscripció dedicatòria en grec damunt la llinda de la porta d’entrada al temple, que dóna accés a un ampli pati rectangular sense decoració. A la paret del fons s’obren dues portes, la central amb escenes gravades als muntants, accedeix directament al santuari o sala d’ofrenes amb un nínxol molt elaborat decorat amb un disc solar alat esculpit a la part superior. Una porta practicada a l’extrem esquerre del pati, donava pas a les diferents dependències del temple edificades amb tovots sense coure. Retorn a l’hotel de Qasr Kharga i temps lliure fins a l’hora de sopar. Allotjament.

v08_74x2v08_76x2v08_75x2v08_77x2v08_78x2v08_79x2v08_80x2v08_81x2

Dia 8è (dijous 06/11): OASI DE KHARGA – MINIA. Esmorzem molt d’hora pel matí i visita de les restes del temple de Nadura d’època d’Adrià i Antoninus Pius, situat damunt d’un turó que domina gran part de l’oasi. El temple estava envoltat d’un gran mur de tovots a manera d’una fortalesa que encara es conserva en alguns sectors. El seu estat actual de conservació és molt pobre i de l’antic temple sols queden algunes restes dels murs de pedra calcària del pati amb alguns relleus i inscripcions. Posteriorment en aquest indret s’hi va construir una església copte i més tard durant la dominació turca s’utilitzà com a fortalesa per la seva privilegiada situació. Després visitem el temple de l’antiga ciutat d’Hibis dedicat principalment al déus Amenebis i Osiris. Posteriorment va ser transformat en esglèsia. És el temple més gran i millor conservat de la zona, construït amb pedra calcària local. Amb el pas dels anys va patir l’espoli dels habitants de la zona que el van utilitzar de pedrera, així com també la degradació produïda per l’acció de les aigües pròximes. A finals de la primera dècada de segle passat va ser restaurat i completament remuntat per un equip del Metropolitan Museum d’Art de Nova York. La construcció del temple va començar probablement a la dinastia XXVI en temps de Psamètic II, però la major part de l’edifici va ser construït i decorat sota el rei persa Darius I. Posteriorment va ser engrandit sota el regnat de Nectàneb I i II i per Ptolomeu II que va afegir-hi dues grans portes monumentals. Tota la decoració del temple durant l’època persa es va fer amb escenes i relleus mostrant un gran nombre de divinitats egípcies entre les que destaquen principalment les tríades de Tebes i d’Abidos.

v08_82x2v08_83x2v08_84x2v08_85x2v08_86x2v08_87x2v08_88x2v08_89x2v08_90x2v08_91x2v08_92x2v08_93x2v08_94x2v08_95x2v08_96x2v08_97x2v08_98x2

 

A un quilòmetre i mig al nord-est del temple persa d’Hibis, a l’oasi de Kharga, en un turó anomenat Guebel el-Teir es troba la necròpolis cristiana d’El-Bagawat edificada pels seguidors de Nestori (386-451), líder cristià siri que va ser condemnat per herètic pel Concili d’Efes sent deposat l’any 431 com a patriarca de Constantinoble. A l’allunyar-se de l’església cristiana oficial va marxar a l’exili morint entre l’any 440 i 451 al desert libi. Aquí a El-Bagawat, els seus seguidors nestorians, van construir més de 120 capelles de tovots destinades al culte cristià dels morts. Les tombes i capelles graonades en la vessant de la muntanya, cobreixen una àrea d’uns 500 m per 200 m, totes fetes amb tovots donen un aspecte irreal a aquest indret apartat de la civilització, on els seguidors de Nestori van trobar acollida entre les gents de l’oasi on les seves creences espirituals tingueren una àmplia difusió, sorgint una comunitat força important al voltant d’aquesta nova doctrina. La necròpolis d’El-Bagawat, és un dels cementiris cristians més antic i més ben conservats del món. Està format per un conglomerat de 120 capelles nestorianes per retre culte als difunts i més de 260 tombes, construïdes durant un llarg període de temps, que abasten des del segle IV al segle VII. Cadascuna de les capelles es troba damunt d’una tomba familiar i generalment constava d’una sola cambra amb una porta de fusta amb muntants també de fusta o bé de pedra. Construïdes en estil romà-bizantí algunes conserven les voltes, cúpules i falsos arcs formant una verdadera ciutat dels morts. Algunes d’elles encara conserven restes de pintures murals amb escenes bíbliques com ara la capella de l’Èxode i la capella de La Pau.

v08_99x2v08_100x2v08_101x2v08_102x2v08_103x2v08_104x2v08_105x2v08_106x2v08_107x2

Després d’El Bagawat ens dirigim de nou a Kharga per visitar el recentment inaugurat Museu de la Nova Vall (Al-Uady al-Guedid) on es conserven interessants obres d’art de l’antic Egipte i d’època islàmica trobades en la zona dels oasis. Acabada la visita tornem a l’hotel per dinar i iniciar el camí per carretera que ens portarà fins a Minia. Arribem a Minia de nit a punt per sopar. Allotjament. Demà viurem un dia molt complet a Oxirrinc on els nostres companys de la Missió Arqueològica ens esperen per mostrar-nos els darrers descobriments al jaciment.

v08_108x2v08_109x2v08_110x2v08_111x2v08_112x2v08_113x2v08_115x2v08_114x2v08_116x2v08_117x2v08_118x2v08_119x2v08_120x2

Dia 9è (divendres 07/11): MINIA – OXIRRINC – EL CAIRE. Esmorzar i sortida molt d’hora al matí. Ens dirigim per carretera al poblet d’El Bahnasa. Arribada a la casa d’excavació, on els nostres companys, membres de la Missió Arqueològica, ens esperen per explicar-nos els darrers descobriments fets en les diferents zones excavades. A continuació ens dividim en diversos grups més petits per dirigir-nos cadascun a una zona diferent de l’immens jaciment arqueològic, on els membres de la Missió responsables de cada zona ens donaran tot tipus de detalls: L’Osireion, temple subterrani dedicat a Osiris que va ser descobert l’any 2000; la gran vil·la-fortalesa d’època bizantina; la necròpolis Alta, que és la més antiga i va ser utilitzada al llarg de més de 1.000 anys, des d’època faraònica durant la dinastia XXVI fins als primers moments de la dominació àrab; etc.

v08_121x2v08_122x2v08_123x2v08_124x2v08_125x2v08_126x2v08_127x2v08_128x2v08_129x2v08_130x2v08_131x2v08_132x2v08_133x2v08_134x2

Finalitzada la visita de les diferents zones arqueològiques ens dirigim a la casa de la Missió per dinar de pic-nic. Després de prendre un te i descansar una miqueta visitem en grups reduïts el magatzem annex a la casa on es guarden els objectes trobats en anteriors campanyes. Posteriorment ens dirigim a El-Bahnasa per visitar les restes d’una porta monumental de pedra i d’una columna que ja havia dibuixat el membre de l’expedició de Napoleò, Vivant Denon. Acabades les visites ens acomiadem dels nostres companys i agafem la carretera del desert amb destí El Caire. Allà ens espera un sopar de germanor tots junts per acomiadar-nos d’aquests dies que hem passat convivint i gaudint de totes les coses que hem vist. De totes maneres, encara ens queda un dia tot sencer lliure, perquè cadascú pugui anar i fer el que més l’interessi. Sopar i allotjament.

v08_135x2v08_136x2v08_137x2v08_138x2v08_139x2v08_140x2

Dia 10è (dissabte 08/11): EL CAIRE. Esmorzar i dia lliure a El Caire perquè cadascú pugui fer les visites que cregui més convenients (Guiza, Saqqara, Daixur, Museu Egipci, ciutat, etc.). Allotjament.

Dia 11è (diumenge 09/11): EL CAIRE – BARCELONA. Esmorzar, i a l’hora convinguda ens traslladem a l’aeroport d’El Caire per agafar el vol internacional de tornada a Barcelona. Fi del viatge.

 

Share

About Author

Jaume Vivó