La missió egiptològica espera identificar les estructures de diferents temples rellevants, que podrien correpondre a la deessa de la ciutat Tueris o a un Serapeum que apareix anomenat en diversos papirs

La missió arqueològica a l’antiga ciutat d’Oxirrinc, impulsada per la Societat Catalana d’Egiptologia (SCE), la Universitat de Barcelona (UB) i la de Montpellier, inicia una nova campanya aquest 8 de març, que s’allargarà durant un mes. Un dels objectius de la temporada és “la finalització de l’estudi” de l’excepcional troballa de dipòsits votius de peixos, l’única que es coneix fins ara en tot Egipte, que va iniciar-se fa dos anys, segons indica el director de la missió Josep Padró, president de la SCE. L’any passat, l’arqueozoòleg Wim Van Neer, que enguany tornarà a participar-hi, ja va dictaminar que més del 95% dels exemplars trobats són oxirrincs, l’animal sagrat de la deessa Tueris, principal divinitat de la ciutat, i que va donar-li el nom.

Una altra de les prioritats serà l’excavació de “l’estructura arquitectònica del voltant” dels dipòsits votius, on l’any passat ja van aparèixer unes escales i que “denota que podria haver algun temple o santuari dedicat a Tueris que justificaria les ofrenes d’oxirrincs”, indica Padró. “Tenim una sèrie d’estructures que no són tombes i que podrien tractar-se de temples”, insistiex. “Segons els papirs, en aquesta zona hi hauria d’haver el Serapeu, el temple del déu Serapis, la forma hel·lenitzada d’Osiris, i que podria connectar amb l’Osireion”, explica el director de la missió arqueològica. L’Osireion és una de les grans troballes d’Oxirrinc, un dels pocs temples subterranis trobats a Egipte i dedicat a Osiris.

Enguany, també s’estudiarà “un carrrer porticat” que podria correspondre a la principal via processional de l’antiga ciutat egípcia. “Hem analitzat les fotografies aèries fetes l’any passat i es veu un gran eix rectilini, que sobre el terreny no es distingeix que va de la necròpoli a l’Osireion i, de l’altra banda, s’allarga fins al riu, on hi ha una antiga columna”.

En aquest gran eix viari es troba una gran cripta rectangular amb decoració i inscripcions coptes que enguany s’intentarà reforçar per poder-la excavar. “Vam haver d’aturar els treballs perquè eren perillosos, per això comptem aquesta temporada amb la presència d’un enginyer i el nostre arquitecte”, apunta Padró.