Molt lligat a l’apartat: “Egiptòlegs en acció” ens trobem de sobte amb les mòmies rancunioses i venjatives, pocs són els egiptòlegs/aventurers que no patiran les antigues i ancestrals malediccions per haver profanat la tomba recentment descoberta d’algun sacerdot, faraó o princesa de torn. Seguint les influències de la literatura i del cinema, i sobretot prenent com a model la pel·lícula de Karl Freund, La mòmia, que va protagonitzar admirablement Boris Karloff l’any 1932, els guionistes i dibuixants de còmics, s’han esplaiat, dins de les seves històries, en tot tipus de mòmies, des de les malvades, sinistres i assassines fins a les romàntiques, benefactores i còmiques, incloent-hi també les falses-mòmies.

En el nostre país des dels primers tebeos populars, ha aparegut esporàdicament aquest personatge, encara que molt sovint no es tractava d’una autèntica mòmia sinó d’algun personatge sinistre, que disfressat amagava la seva identitat per fer el mal. Això es pot veure, per exemple, en una de les vàries aventures protagonitzades per El Jabato i els seus companys per terres egípcies, com per exemple, ¡La amenaza de la momia! amb guió de Victor Mora i dibuixada per Francesc Darnís (1910-1966). Un altre cas és el de l’Inspector Dan en Tráfico macabro, creat pel valencià Eugeni Giner (1924-1994), en què uns traficants de drogues utilitzen les benes de les mòmies, per introduir-les d’amagat en diferents països. Tampoc hi podia mancar l’heroi dibuixat per Eduardo Vañó (1911-1993) protagonista d’infinitat d’aventures per més de 30 anys, Roberto Alcázar i el seu inefable Pedrín, de tenir algun que altre ensurt amb les mòmies de rigor.

En els tebeos dels EE.UU., moltes vegades mancats d’una mínima qualitat, gairebé sempre hi trobem el personatge de la mòmia. Darrerament, no obstant, s’han editat varies sèries interessants, com per exemple: The mummy, or Ramesses the damned, editada entre els anys 1991 i 1992 amb un total de dotze números i basada en la novel·la de Ann Rice amb guió de Faye Perozich i dibuixos molt acurats de Jim Mooney i Mark Menéndez, on s’hi poden observar multitud d’objectes dibuixats a partir de les peces de l’Egipte antic existents en els museus americans.

Un altre còmic molt interessant realitzat l’any 1993, és una versió feta a partir de la coneguda pel·lícula protagonitzada per Karloff, The mummy, amb guió de D. Jolley i dibuixos de Todd Harris i Matthew Hollingsworth. Vint anys abans l’editorial americana Marvel Comics, seguint amb la seva línia de superherois plens de contradiccions, dobles personalitats i nombrosos conflictes interns, va crear la sèrie The living mummy, on el protagonista, un rei egipci anomenat N’Kantu, que havia estat enterrat viu, arriba fins a la nostra època on lluita desesperadament contra el mal que li obliguen a fer uns sers malèfics vinguts del passat.

Tant a Bèlgica com a França el personatge de la mòmia també apareix en nombroses sèries, una de les més originals es possiblement la dibuixada l’any 1977 per J. Tardi dins de les aventures d’Adèle Blanc-Sec titulada Momias enloquecidas, que es desenvolupa a París poc abans de la Primera Guerra Mundial, en la que totes les mòmies del Louvre, i principalment una que té la protagonista a casa seva, s’escapen del museu per retornar a la seva estimada terra d’Egipte. Un detall interessant en aquest àlbum de Tardi, és la recreació “fotogràfica” del conegut cementiri parisenc de Père-Lachaise, on la protagonista, Adèle Blanc-Sec, de nit i acompanyada per Felicien Mouginot va a la recerca d’una de les nombroses tombes d’estil egiptitzant, amb forma de piràmide, que tant en voga estaven en aquella època, sobretot en aquest cementiri.

Jaume Vivó i Andrés Ayén
Barcelona 1998

El món de l’Egipte Faraònic a través dels còmics
Egiptòlegs en acció
Peripècies dels antics egipcis
L’Egipte fantàstic
El somriure egipci
Pedra rera pedra!
L’egipci és fàcil!