Tebeos de l’antic Egipte.

Josep Padró i Parcerisa

De tots els personatges d’aventures creats per la historieta espanyola, probablement
El Jabato és el que, amb motius més fonamentats, fa intervenir l’antic Egipte.

De fet, l’aparició del país dels faraons és un recurs gairebé inevitable a les aventures de quasi tots els herois de paper creats a l’estat espanyol; de manera que podem veure aventures d’ambient faraònic tant al cèlebre Capitán Trueno com al Roberto Alcázar, a l’Inspector Dan i fins i tot al futurista Vendaval. Però, com és comprensible, a totes aquestes aventures es tracta d’un Egipte sobreviscut en sorprenents circumstàncies, o bé aventures de mòmies, museus, arqueòlegs, buscadors de tresors o membres d’estranyes sectes. El Jabato, pel contrari, és un heroi de l’antiguitat, i per tant li escau perfectament el dret a passejar-se per Egipte i fins i tot a tutejar-se amb els faraons.

El Jabato és una sèrie d’aventuras creada pel prolífic Víctor Mora, en aquest cas amb el pseudònim de R. Martín, i dibuixada en la seva major part per l’extraordinari Francesc Darnís, que amb la seva continuïtat fins al final de la sèrie va contribuir a dotar-la, tota ella, d’una excel.lent qualitat gràfica. Encara que també d’altres dibuixants més mediocres (amb alguna honrosa excepció) hi van intervenir, la sèrie en general va sortir beneficiada de la continuïtat del seu creador gràfic original, sort aquesta que, com és ben sabut, no va tenir en canvi El Capitán Trueno. Les aventures originals de El Jabato van ser publicades per l’Editorial Bruguera entre 1958 i 1966, sobretot en una serie de quaderns dels que es van publicar 381 episodis, a més de 4 almanacs i especials de vacances. Però també les revistes Ven y Ven, continuada pel Suplemento de Historietas del DDT van veure a la seva doble pàgina central 16 episodis més del Jabato, així com la revista El Campeón que en va publicar 32 més en idèntiques condicions, a més d’1 episodi en un especial de vacances. Més endavant el nostre personatge va disposar d’una revista d’aventures pròpia, El Jabato Extra, de la que van aparèixer 51 números i 1 almanac, i finalment El Jabato va anar de rellogat a la revista El Capitán Trueno Extra dins de la qual van aparèixer episodis de les seves aventures entre els números 176 i 333, a més de dins de 6 almanacs i especials de vacances d’aquesta mateixa revista.

El Jabato és un camperol ibèric que, esclavitzat per Roma i convertit en gladiador, aconsegueix escapar i es dedica a córrer el món com un justicier errant, acompanyat del seu amic Taurus, íber com ell, i de la seva nòvia la romana Clàudia, als que s’uneix més endavant l’estrafolari Fideo de Mileto. Els romans, per la seva banda, el consideren un proscrit molt perillós, i fan mans i mànegues per tornar-lo a capturar cada vegada que El Jabato s’atreveix a acostar-se pels territoris del seu Imperi. No cal dir que El Jabato aprofita la majoria d’ocasions de què disposa per lluitar al costat dels pobles que lluiten contra els romans. Però forçat a l’exili, molt rares vegades torna a posar els peus a la seva Ibèria natal, on com és obligat, es comporta com un guerriller més.

El principal problema dels guions del Jabato són, però, els greus anacronismes històrics, molts d’ells de tal envergadura que és impossible atribuir-los a Mora, bon coneixedor de la història que va saber situar en canvi amb gran precisió les aventures del Capitán Trueno a les acaballes del segle XII. Pel demés, cal reconèixer que les millors aventures són les dels cent primers quaderns, amb alguna de realment extraordinària com la que mostra l’enfrontament entre cartaginesos i romans a la ciutat de Zaal.

Però poc a poc comencen a aparèixer els anacronismes sota la forma d’increïbles àrabs que van sortint de manera esporàdica; aquests anacronismes no faran més que créixer amb la continuació de les aventures del Jabato.

L’Egipte antic que apareix a El Jabato és força irreal, tant geogràficament (és un país amb muntanyes), com per la indumentària dels seus habitants (tots pràcticament van amb l’ureu al front) com, sobretot, històricament.

El Jabato arriba per primera vegada a Egipte al quadern 79 i hi coneix al faraó Septa, que s’ha sublevat contra els romans i que tracta de fer front a la seva invasió militar. Es tracta, indubtablement, d’una de les millors aventures del Jabato, de les més creïbles i ben trabades i amb un dramàtic desenllaç: El faraó Septa té una filla, Tigra, que ha estat raptada i que és salvada pel Jabato de qui s’enamora tot seguit. Després d’aquesta aventura ens assabentem que Egipte no està unit políticament, doncs Septa té com a aliada a Isar, que regna a Nebir-Nebir Janak, país muntanyós que també és a Egipte i que està essent amenaçat per una misteriosa mòmia assassina. Isar demana ajut a Septa i aquest envia al Jabato i a Taurus a resoldre la situació.

No li havia fet falta a El Jabato, però, anar a Egipte per a conèixer els egipcis, o més ben dit a una egípcia. Ens referim a Adua, personatge protagonista de la segona aventura del heroi ibèric i que és precisament qui l’ajuda a fugir dels romans al quadern núm. 6. Adua és una bella i jove fetillera, una mena de Cleopatra, que enganya al Jabato gràcies als seus filtres màgics i que l’arrossega, a ell i a Taurus, fins a l’enigmàtica i volcànica illa de Kraan per tal que l’ajudin a robar un tresor.

El Jabato ja no torna a Egipte fins al quadern núm. 204, confirmant-se aleshores que es tracta d’un país dividit, doncs en aquesta ocasió salva a Singa, la filla del rei Mordek de Timbak, una ciutat egípcia independent. Singa també havia estat raptada, a l’igual que Tigra, la filla de Septa. Per cert que Singa és una noia valenta i decidida que, a la seva vegada, salva la vida del Jabato i que, aprofitant l’absència de Claudia, intenta prendre-li el xicot fent-li la cort descaradament en una de les escenes més sorprenents de tota la sèrie.

A la revista El Jabato Extra el nostre heroi torna un parell de vegades més a Egipte. Les dues aventures del Jabato a Egipte són sospitosament semblants entre elles, i també amb l’aventura originària dels quaderns protagonitzada pel faraó Septa, de la qual no són més que un plagi. La poca qualitat d’aquesta publicació i, especialment, dels seus guions que arribaven fins a provocar situacions il·lògiques i contradictòries, va provocar la seva desaparició prematura, passant aleshores les aventures del Jabato a publicar-se dins la revista El Capitán Trueno Extra. Però aquí les aventures del Jabato ben aviat es van reduir a un sol episodi autoconclusiu cada una, de manera que en un espai tan curt els guions havien de ser per força molt senzills. En aquesta publicació El Jabato i els seus amics van visitar no menys de nou vegades Egipte, coneixent-hi a diversos faraons (els successius episodis ens en donen notícia de tres, tots diferents), a sacerdots, a caçadors, a fabricants de sarcòfags i a bandits, molts bandits.

No hi ha cap mena de dubte que els mètodes d’explotació dels personatges d’historieta practicats per l’Editorial Bruguera són els responsables de que un heroi original i ben trobat com El Jabato es malmenés, perdent-se així a la pràctica la possibilitat de tenir un veritable heroi nacional de paper d’època ibèrica. Una prova del que estem dient per acabar: a la llibreria d’una exposició sobre els gals a França no hi mancaria certament pas la presència d’Astèrix. A la llibreria de l’exposició sobre els íbers que va tenir lloc fa uns anys a Barcelona, El Jabato no hi era.