En aquest apartat i amb aquest nom “Pedra rera pedra!” s’han volgut presentar una sèrie de vinyetes on es representen gràficament els monuments més significatius de la civilització egípcia, que han arribat fins els nostres dies a través dels tebeos.

Els dibuixants de còmics, per norma general, no “inventen” els monuments i ens els presenten tal com els coneixem avui dia. D’aquesta manera els podem gaudir, per exemple, en l’extensa obra del belga Lucien De Gieter mitjançant el seu personatge Papyrus, un dels autors més prolífics de còmics sobre l’antic Egipte o del francès Dominique Hé, amb El halcón de Mu i El enigma de la Atlántida, o també a través de la magnífica dibuixant danesa Sussi Bech, amb el seu personatge Nofret, una princessa cretenca protagonista d’una llarga sèrie de quaderns, i més concretament en l’aventura titulada Aton, on veiem acurades representacions, gairebé fotogràfiques, de les diferents edificacions egípcies, amb textos molt pedagògics. Tots ells ja mencionats anteriorment en els apartats d’“Egiptòlegs en acció” i “Peripècies dels antics egipcis”. Fins hi tot, alguns dibuixants ens donen a vegades les mides i característiques dels monuments en qüestió, com ara en la vinyeta d’El hacón de Mu de Dominique Hé on es representa un dibuix de la planta del temple de Karnak a l’antiga Tebes.

Potser el monument més representat en els tebeos són les piràmides, construccions emblemàtiques de la cultura egípcia i l’única de les set meravelles del món antic que queda dempeus. Gairebé tots els autors que tracten el món egipci les han representat. Les podem veure, fins hi tot, en les vinyetes d’El Jabato dibuixades pel barcelonès Francesc Darnís (1910-1966), definint-les el guionista com una “siniestra edificación”, on hi apareix dibuixada una escala que condueix a la porta d’entrada! També les veiem en les aventures de la super heroïna nord-americana Wonder Woman, que, al seu pas per Egipte, fa un curiós comentari pedagogicogeogràfic: “¡Egipto! igual que las fotos de Julia.”

 Altres vegades, les representacions de temples i monuments en general, els podríem anomenar “egiptitzants” perquè no estan referits a cap monument concret conegut, com ara en la vinyeta dels il·lustradors nord-americans  Peter Milligan, Glyn Dillon i Phil Gascoine a l’episodi The book of the Shadow de la sèrie Egypt, on es representa una solitària imatge inspirada en l’antiga ciutat dels obrers de Deir el Medina. Aquí la imaginació dels autors ha conjugat diferents elements arquitectònics existents per crear noves construccions i monuments per donar-els-hi un aire “més egipci”. Com és el cas de les il·lustracions del català Antonio Bernal, en la versió gràfica de la popular i coneguda novela d’Emili Salgari, El hijo del sol, o sobretot, en les extraordinàries recreacions que apareixen en la magnífica trilogia L’or du temps dels francesos David Haziot i François Baranger, ja citada anteriorment, fins arribar als deliris futuristes del també francès Philippe Druillet.

Els exemples a esmentar serien molt nombrosos, ja que els monuments són un element pràcticament imprescindible en l’escenografia ambiental d’una aventura referida a l’antic Egipte.

Jaume Vivó i Andrés Ayén
Barcelona 1998

El món de l’Egipte Faraònic a través dels còmics
Egiptòlegs en acció
La maledicció de les mòmies
Peripècies dels antics egipcis
L’Egipte fantàstic
El somriure egipci
L’egipci és fàcil!