Josep Padró, Hassan Amer, Jordi Campillo, Dolors Codina, Marguerite Erroux-Morfin, José Javier Martínez, Maite Mascort, Esther Pons, Irene Riudavets.

Informe preliminar dels treballs arqueològics realitzats a Oxirrinc (El-Bahnasa, Mínia, Egipte), durant la campanya de 2011-2012

Introducció

Els treballs de la Missió Arqueològica de la Universitat de Barcelona al jaciment d’Oxirrinc (El-Bahnasa, província de Mínia, Egipte), durant la Campanya de 2011-2012 van començar el 5 de desembre de 2011 i han acabat el 15 de març de 2012. Aquesta campanya s’ha dividit clarament en dues parts. La primera, va transcórrer al desembre i gener, degut a que la Missió tenia permís per restaurar i inventariar però encara no per a excavar. Això era degut a un canvi a la normativa introduït aquell any pel Consell Superior d’Antiguitats. Una vegada obtingut el permís per a excavar durant el mes de gener de 2012, la Missió va iniciar la segona part dels seus treballs, que va discórrer entre el 5 de febrer i el 15 de març.

La primera part de la campanya es va centrar, d’aquesta manera, en la restauració d’alguns dels monuments del jaciment, constituint doncs, la continuació estricta dels treballs de restauració realitzats entre desembre de 2010 i gener de 2011, durant la campanya anterior. Aquests treballs van consistir en la restauració dels murs i voltes d’algunes de les tombes de pedra trobades a la Necròpolis Alta, així com, i sobretot, en la restauració del mur de tovot de tancament del témenos de l’Osireion. Aquests treballs han estat conduïts sota la responsabilitat del Dr. Hassan Amer, i han contribuït no només a la necessària conservació dels monuments afectats, sinó també a la monumentalització del jaciment.

Els treballs d’excavació pròpiament dita s’han concentrat a les tombes de la Necròpolis Alta, prosseguint els treballs realitzats al 2010, així com en el conjunt monumental encara mal definit descobert al Sud d’aquestes tombes però dins del recinte mateix de la Necròpolis.

En el sector 2D de la Necròpolis Alta s’ha treballat, per una banda, en els nivells per sota de la segona casa funerària paleocristiana, o “casa del fill d’Apol·loni”. Aquí ha aparegut un nivell d’època greco-romana, on s’han trobat nombroses mòmies, així com una estàtua sencera de la dama Heraclo, i un cap que pertany a una altra estàtua femenina. Per sota d’aquest nivell s’ha trobat un curiós i intrigant dipòsit de peixos, que corresponen possiblement a algun tipus de ritual desconegut fins ara, com a mínim a Oxirrinc. Els peixos, dels que s’han trobat espines de 1.200 ó 1.300 exemplars de diferents mides, no estan momificats, però estaven disposats en paquets o en capes entre fulles de palma. De moment, estem a l’espera de poder determinar l’espècie o espècies dels peixos, així com de poder prosseguir els treballs d’excavació a la pròxima campanya. D’altra banda, i als sectors 27 i 28, s’ha prosseguit l’excavació cap a l’Est, més enllà de la tomba 31, trobant-se noves tombes en aquesta zona.

Els treballs en aquest sector han estat conduits per Dolors Codina, Maite Mascort i Esther Pons.

Més al Sud, en el sector 24 també de la Necròpolis Alta, han prosseguit els treballs d’excavació de l’àrea monumental descoberta el 2008. A l’estat actual de l’excavació del sector, que ha prosseguit en direcció Oest, sembla que ens trobem davant un gran carrer porticat, que correspondria al Carrer Ample del Nord dels papirs i al que pertanyen les nombroses columnes monolítiques de grans dimensions trobades, totes caigudes, així com les bases de columnes i els capitells corintis. Ambdós costats del carrer, corresponents als pòrtics, estan a més pavimentats amb lloses blanques, mentre que el centre del carrer està buit de troballes. Per altra banda, les restes monumentals que vam començar a excavar al 2010 i que s’han acabat al 2012, sembla que corresponen a una reutilització d’època romana que es trobava en el centre del carrer, més a l’Est. Aquesta reutilització, amb columnes més petites, està clarament a un nivell més alt que el del carrer, i a ell correspon un mosaic romà de bella factura, trobat també el 2012. Quant al carrer, es confirma que és l’eix viari oxirrinquita que anava d’un dels possibles ports fluvials a l’Est, fins l’Osireion a l’Oest, creuant la Necròpolis Alta pel centre. Al final de la campanya va aparèixer, en el costat Sud del carrer, la façana d’un important edifici, que esperem poder excavar l’any vinent.

En aquest sector han conduit els treballs Hassan Amer, Jordi Campillo, Marguerite Erroux-Morfin, José Javier Martínez i Irene Riudavets.

A més, han format part de l’equip de la Missió aquest any: Bibiana Agustí, antropòloga que s’ha ocupat de l’estudi de les nombroses restes humanes guardades al magatzem i procedents de campanyes anteriors; Bernat Burgaya, restaurador; Antonio López Cano, topògraf; i Annie Perraud, que ha prosseguit l’estudi de les mòmies. Així mateix, s’ha de mencionar la col·laboració dels inspectors-cap del Consell Superior d’Antiguitats Mustafa Hamzi i Mohamed Kamal; i de l’inspector Ezat Zaki. El director de la Missió ha estat Josep Padró, i el seu representant Hassan Amer.

La campanya de 2011-2012 ha comptat amb el patrocini de les següents institucions: del Ministerio de Cultura; de la Generalitat de Catalunya (Departament de Cultura i Grup de Recerca d’Arqueologia Clàssica, Protohistòrica i Egípcia -GRACPE-); de la Universitat de Barcelona; de la Université Paul-Valéry Montpellier III; i de la Societat Catalana d’Egiptologia.

Treballs realitzats al Sector 2D

La campanya d’excavació es va iniciar l’11 de febrer i va acabar el dia 10 de març de 2012.

Durant aquesta campanya s’han continuat els treballs d’excavació i s’ha ampliat el Sector 2D, situat a la Necròpolis Alta. Es va començar excavant la zona Sud – Oest d’aquesta àrea (al sud de l’habitació 3 de la Tomba 11), i que havia quedat pendent en la campanya anterior. Se l’ha anomenat ÀMBIT 32.

Després d’excavar la capa superficial (22729), es va trobar una capa de terra de color ocre (22731), una mica dura, compacta i amb pedres i còdols, en la qual es van localitzar algunes llànties d’època romana. Sota aquesta, hi havia una altra capa de sorra fina, de color groguenc, bastant neta, on es va trobar una escultura femenina en pedra amb una inscripció en grec en la base amb el nom d’Heraclo (fig. 1a i 1b).

 Fig. 1a i 1b. Estàtua femenina.

La figura està vestida amb una túnica amb plecs i porta al voltant del coll un penjoll. La mà dreta la té aixecada amb la palma oberta en actitud d’orant. El braç esquerra està enganxat al cos i a la mà subjecta la corona de la justificació. Els trets de la cara estan molt marcats, ulls grans, llavis molsuts i nas prominent. El pentinat segueix la moda del moment amb les trenes característiques i un recollit en la part posterior de la nuca en un monyo. En el moment de la seva localització el cap estava separat del cos i va ser trobada a escassos metres. L’estàtua ha estat restaurada.

Junt a ella hi havia un cap femení, també de pedra amb restes de pintura policromada (fig. 2), diverses llànties d’època romana i ungüentaris de vidre de la mateixa època.

Fig. 2. Cap femení.

També van aparèixer restes arquitectòniques d’una construcció que possiblement va ser destruïda. Podem destacar un fris d’ureus amb el disc solar al cap que pertany a la part superior d’una tomba. No és la primera vegada que apareix aquest tipus de decoració en tombes de la necròpolis. El millor exemple el tenim a la Tomba núm. 3, encara in situ. Durant les excavacions han aparegut restes de frisos d’ureus d’altres edificacions.

Sota aquesta capa es van trobar quatre sarcòfags de guix policromat, dos fragments de sarcòfags, també de guix, que corresponien a uns peus i a unes cames (els dos dempeus), i quatre cossos momificats disposats en bateria, amb el cap junt al mur de pedra Oest d’aquest àmbit i els peus cap a l’Est. Aquests cossos tenien les mans sobre la pelvis, i un d’ells (22749), tenia una fina làmina d’or en forma de llengua a la boca.

Quant als sarcòfags de guix, tots tenien policromia en color verd, negre, vermellós i ocre, encara que tots n’havien perdut una gran part.

Dos dels sarcòfags de guix també tenien el cap al costat del mur oest i els peus a l’Est, encara que estaven disposats un sobre l’altre. Tots dos presentaven un cabell ricament ornamentat, a força de rínxols en negre amb una cinta al voltant del front amb un disc solar i un ureus (fig. 3).

Fig. 3. de la corona amb el disc solar flanquejat per dos ureus. Fig. 4. Disposició de dues mòmies.

Pel que fa, als altres dos sarcòfags de guix, aquests estaven situats un al costat de l’altre, encara que un tenia el cap mirant al Nord i els peus al Sud, i l’altre la tenia cap al Sud i els peus cap al Nord (fig. 4). El mort dins del sarcòfag 22745 tenia una fina làmina d’or, a manera de llengua a la boca.

Una vegada excavats i extrets els sarcòfags de guix i els cossos momificats, va aparèixer una capa de sorra gruixuda amb petites pedres i una mica compacta (22744), on s’han trobat dues estructures voltades a manera de capelles. Una d’elles entra al mur de pedra Oest (22758) i l’altra, presenta el sostre i part de les parets caigudes (22756).

En seguir l’excavació per delimitar la base de les capelles es va descobrir un estrat de color marró fosc (22761) en forma de “creu”, amb sorra fina i blanca a cadascun dels seus quatre braços. En anar netejant aquest estrat marró fosc ens vam adonar que estava format per diverses capes de fulles i làmines de fusta de palma, sobre les quals hi havia gran quantitat d’espines dorsals pertanyents a “peixos” de diferents mides, i potser espècies (fig. 5). Es van intentar individualitzar cada un d’ells, però no va ser possible, en estar la capa freàtica molt propera i tot el conjunt estava humit i força degradat. Malgrat tot, es van poder comptar al voltant de 1300 individus.

Fig. 5. Disposició de l’estrat color marró on es van localitzar els peixos.

Es van recollir les espines, individualitzant, quan era possible, els diversos individus (fig. 6, 7 i 8). Veient la dificultat de l’extracció es va fer un motllo de guix d’una secció de l’estrat i es va portar al laboratori per a poder fer l’excavació amb detall i precisió, una vegada, assecat l’estrat i allunyat de la capa freàtica. El resultat obtingut va ser òptim i es van poder localitzar petites espines, escates i parts delicades del cap i mandíbules dels peixos.

Fig. 6, 7 i 8. Detalls de les espines de diferents mides i d’una aleta.

Un cop extret l’estrat que contenia els peixos, es va decidir no prosseguir l’excavació en aquesta zona fins ampliar tota àrea i poder així treballar en extensió, ja en la pròxima campanya.

Es prossegueix l’excavació cap a l’Est, baixant un estrat compacte amb còdols i molt dur.

Es localitza al costat del perfil sud un sarcòfag 22767 de pedra calcària nummulítica amb la tapa, ben tancat amb concrecions de guix (fig. 9). En obrir-lo ha aparegut un individu 22771 amb restes de momificació en molt mal estat. Ha estat estudiat per l’antropòloga in situ. Just a l’Est del Sarcòfag es troba una capella de toves 22769, molt semblant a les trobades junt a l’estrat dels peixos 22756 i 22758. També s’ha trobat un conjunt de mòmies en posició secundària en molt mal estat de conservació. S’han pogut individualitzar 7 individus. Estaven momificats i a l’interior d’una caixa de fusta de palma amb estuc policromat. La humitat del terreny havia descompost els materials.

Fig. 9. Sarcòfag segellat.

Els nivells bizantins del sector 2D

La campanya realitzada durant el mes de febrer i març de 2012 ha tingut dos objectius molt clars. Per una banda la continuació del desmunt de l’estructura bizantina del clos funerari, i per altra banda l’inici de l’excavació del sector 28.

L’excavació del sector 2D es va iniciar durant la campanya del 2007, i es va continuar durant les campanyes de 2008 i 2009. Es van deixar al descobert les restes, molt ben conservades, d’un clos funerari de forma quadrangular, en funcionament des del segle V al VII dC., del qual destaquem la presència, a la banda sud del recinte, d’una capella destinada a la litúrgia funerària cristiana.

Al llarg de la campanya de l’any 2010 es va començar el desmunt del recinte funerari per la banda nord, a fi de poder documentar les tombes romanes que apareixien a una cota més baixa. Enguany hem continuat la recerca de les estructures romanes cap al sud, excavant tots els nivells arqueològics que les amortitzaven.

Resultats de la campanya de 2012

L’excavació de l’estratigrafia bizantina ens ha permès entendre el funcionament de les diverses criptes localitzades en campanyes anteriors (C-3, C-4, C-5). En efecte, hem pogut observar que la cripta n.4 es va fonamentar damunt dels murs d’una tomba romana. Les criptes 3 i 5, orientades est-oest, presentaven un accés que permetia el pas entre les dues. Destaquem que la paret de tancament est de la cripta 5 estava construït amb tovots cuits, fet molt poc habitual, en un moment en què el material més utilitzat era el tovot cru. A una cota inferior, i just per sota de la C-5, van aparèixer les restes d’una nova tomba (T-35), la qual encara no hem pogut excavar (fig. 10).

Fig. 10. Espai 35.

En els nivells d’amortització de les tombes romanes van aparèixer 2 mòmies, dipositades en decúbit dorsal i orientades nord-sud (crani al sud). No presentaven traces de cartonatges, només conservaven l’embolcall de les benes que formava un motiu geomètric romboïdal (fig. 11). Destaquem el fet que en una d’elles (UE 22910), va aparèixer una petita llengua d’or. Ambdues presentaven un molt bon estat de conservació, però havien estat escapçades, a nivell dels genolls, pel mur sud de l’accés de la cripta n.4. Cronològicament les hem de situar entre el moment d’abandonament d’aquestes grans tombes romanes i el moment de construcció del gran complex bizantí.

Fig. 11. Mòmies romanes.

Fig. 12 i 13. Materials recuperats en els nivells de colmatació de les tombes romanes: amulet saïta i llàntia romana.

A la part sud del sector, per sota de la capella, del refectori i de la cripta n.9 hem pogut documentar les restes d’una edificació anterior a l’horitzó bizantí, construïda reaprofitant els grans carreus d’època saïta. Aquesta nova estructura està formada per un accés central pavimentat amb un nivell de calç i dues estances, una a l’est i una a l’oest. L’habitació de l’est presenta un empedrat de grans blocs calcaris reaprofitats, que fou rebentat per una estructura de tovots vermells posterior. L’habitació de l’oest està en fase d’excavació.

Per altra banda, durant aquesta campanya, hem continuat l’exhumació de les restes humanes dipositades a l’interior de la cripta n.11. S’han excavat un total de 12 individus, dipositats en decúbit lateral i decúbit dorsal, i orientats nord-sud i sud-nord. Cronològicament aquesta cripta està adscrita a la fase bizantina del conjunt (fig. 14 i 15).

Fig. 14 i 15. Edificis romans superiors i cripta 11 amb inhumacions cristianes.

Treballs realitzats en el Sector 24

Durant aquesta campanya s’ha continuat treballant en el SECTOR 24, situat a la Necròpolis Alta, al SE de la Tomba 14 i al nord del sector 26 després de l’excavació d’urgència realitzada durant l’any 2008.

Després de la prospecció geofísica de l’any passat, s’ha procedit aquest any a la neteja i ampliació del sector de la zona oest. El treball fonamental s’ha centrat en la neteja de sorra i materials d’enderroc sobre les estructures i en la recerca dels murs que delimiten els edificis.

Durant aquests treballs s’ha documentat a la zona més meridional l’aparició de dos fileres paral·leles de cinc bases de columnes associades a un paviment de lloses de mida que dibuixen sèries perpendiculars. Aquestes bases, alineades est-oest, han estat fabricades d’una sola peça i són de forma quadrangular a la part inferior mentre que en la part superior posseeixen un tambor de 62 centímetres de diàmetre. A la zona septentrional de l’excavació, ens trobem amb una altra filera de tres bases de columna orientada igualment aquest oest i que dista 14 metres de les dues anteriors. Tot això ens fa suposar que es tracta d’un mateix conjunt, si bé, no podem afirmar que es tracti de la mateixa estructura. En aquest ampli interespai que es crea no ha estat possible trobar cap element arquitectònic in situ, i tot apunta a una zona de pas defensada a banda i banda per uns espais columnats (fig. 16 a 18).

Fig. 16. Columnes del costat sud.

Fig. 17 i 18. Restes de construcció d’època romana amb un mosaic i detall de base de columna.

A la zona sud i adossada a la primera base de columna apreciem una superfície sobre elevada que pot aportar indicacions cronològiques de certa importància. La construcció d’aquesta estructura, de la qual no podem apuntar la funcionalitat, utilitza la part superior d’una de les bases, la qual cosa ens estableix una cronologia relativa i ens situa la construcció d’aquesta estructura en una època més recent que la de la base de columna.

El “pòdium”, que va ser fabricat amb maons i pedra calcària lligats amb ciment de calç, posseeix a la part superior les restes d’un mosaic tessel·lat en molt mal estat de conservació, que ens apunta, a falta d’un estudi tipològic més exhaustiu, a una cronologia romana. També al costat del mosaic i en una cota inferior hi ha una superfície d’opus signinum  en molt mal estat de conservació (fig. 19 i 20).

Fig. 19 i 20. Restes de construcció d’època romana i restes d’un mosaic romà.

Estratigràficament, apreciem dos nivells generals a tenir molt en compte, d’una banda el nivell superficial (ue 24000) que cobreix tot el sector i per una altra el nivell d’ensorrament (ue 24.153) que s’estén sobre la zona on es troben les bases de columna in situ. Arribats a aquest punt, cal recordar que dins d’aquest nivell general trobem nombroses unitats estratigràfiques que formen part de l’ensorrament.

El nivell d’ensorrament és de gran magnitud i està format per elements constructius monumentals com ara columnes, arquitraus, capitells de columna i pilastra tots ells d’estil corinti. L’ensorrament es troba directament damunt del paviment de lloses i correspon, sens dubte, a la destrucció de l’edifici. Aquest, del qual encara no podem conèixer la seva funcionalitat, devia ser d’una gran monumentalitat (fig. 21).

 Fig. 21. Vista general de l’enderroc del costat sud.

D’altra banda, a la zona nord del sector, observem el que creiem altre fet destacable: la provisió de materials constructius monumentals com capitells d’estil corinti, fragments de columnes (un d’ells en granit negre), mètopes i altres elements de certa sumptuositat sobre la superfície del paviment (fig. 22). Sembla que hi va haver un cert interès en agrupar aquests elements, possiblement amb la intenció de reaprofitar materials en desús i procedents d’aquests mateixos edificis quan aquells ja havien perdut la seva funcionalitat. Tot apunta que aquests aplecs es van produir en un període en el qual les tombes en fossa havien perdut la seva “record” ja que molts d’ells ocupen la part superior dels nivells de farciment de les tombes (ue s 24144-145-146-147 ).

Fig. 22. Restes del paviment i d’elements arquitectònics del costat sud.

En un altre ordre de coses, hem observat que les seccions dels fusts de columna recuperats ens permeten establir una doble diferenciació en funció del seu diàmetre:

a) Columnes de diàmetre al voltant dels 42 cm i de cos completament cilíndric

b) Columnes de secció cònica i amb una base d’aproximadament 62 cm. i que al seu torn casarien amb les bases de columnes anteriorment descrites.

En resum, tot apunta a tres moments d’ocupació en aquella zona, d’una banda, una necròpolis amb tombes en fossa, simples o amb estructures de tova a la part superior. Una segona fase, d’època romana i probablement alt imperial, a la qual podem associar les estructures exhumades des de l’any 2009 i 2010. A la zona est, es van localitzar bases de columna, algunes in situ i a distàncies regulars, a més de enllosats que apunten a la presència d’algun tipus d’estructura monumental. A més, és habitual localitzar en els nivells d’ensorrament i farcit bases de columna, fragments de fust, i elements decoratius com ara restes d’opus sectile, opus signinum i el fragment de mosaic d’opus tesselatum al qual ja hem fet referència. Finalment, la fase més antiga, correspon a les estructures de la zona oest, al nord i al sud del sector. Tot apunta que estem davant de dos edificis encarats i amb un espai que els separa. La ubicació de les bases apunta que es tractaria d’un mateix conjunt però no d’una mateixa unitat constructiva. L’edifici de la zona sud estaria compost per dues fileres de cinc columnes paral·leles tancat per un mur a la part meridional. Menys informació podem aportar sobre la construcció de la zona nord, de la qual només disposem d’una filera de tres columnes i restes d’un paviment enllosat idèntic al de l’edifici de la zona sud. Quant a la cronologia, només podem establir que es tracta d’una construcció anterior a l’estructura sobre elevada. Tampoc estem en condicions de saber si ambdós edificis van conviure en el temps.

Per sota d’aquesta estructura i també per sota de l’enllosat hem detectat la presència d’una superfície en terra batuda i possiblement anterior o coetani a l’assentament de les bases de columna, el que significaria que ens trobaríem davant del nivell més antic fins ara detectat en aquest sector. Aquest extrem s’ha de comprovar en campanyes posteriors.

Treballs realitzats en Sector 27

Simultàniament, es va decidir ampliar cap al N.E. del Sector 2D. Aquesta nova zona es denomina Sector 27.

Al finalitzar la campanya en aquest Sector s’han localitzat dues tombes noves T. 33 i T. 34. Sota l’estrat superficial de farciment 27000, on van aparèixer alguns fragments de papir i alguna llàntia i ostraca, hi ha una capa de sorra molt fina, de color groguenc i bastant neta, on es van trobar gran quantitat de recipients ceràmics: plats, bols, àmfores (fig. 23 i 24), que potser formaven part de l’àpat funerari de la Tomba 31, descoberta en la campanya 2010.

Fig. 23 i 24. Disposició dels recipients ceràmics. Zona d’ofrenes.

En baixar aquest estrat de sorra es van trobar una sèrie d’estructures de pedra. En delimitar els murs d’una d’elles, es va poder comprovar que es tractava d’una estada de forma rectangular, la paret Sud estava adossada a la paret Nord de la Tomba 31 (descoberta en la campanya 2010). Després de netejar l’habitació farcida de terra dura, compacta i amb abundants còdols, es va veure que aquesta càmera estava buida. Es van realitzar diversos sondejos de comprovació que van resultar estèrils. Es va constatar també que aquesta estructura no tenia cap porta ni accés.

També es va poder comprovar que a l’Est d’aquesta càmera apareixien una sèrie de murs de pedra que quedaven sota el perfil, i es va decidir ampliar la zona cap al NE.

Fig. 25 i 26. Tomba 33 durant l’excavació i volta de la tomba 34.

Un cop ampliada la zona ha semblat una nova estructura de pedra, Tomba 34. En iniciar l’excavació s’ha pogut comprovar que tenia la volta trencada però encara quedaven restes (fig. 25 i 26). Aquesta tomba tenia ben delimitada la porta d’entrada i a l’exterior de la mateixa, a l’angle nord-est va aparèixer un cos amb restes de sudari 27016, estudiat in situ per l’antropòloga de l’excavació.

Una vegada excavada la volta es va poder comprovar que l’interior de la tomba estava farcit d’un estrat compacte, molt dur, amb molts còdols i sense material arqueològic. Al costat del mur Est es va comprovar l’existència d’una rasa farcida de sorra groguenca-ocre. Una vegada excavada es van trobar dos bols ceràmics. Un d’ells amb restes d’un material blanquinós molt semblant al trobat, l’any 2010, al costat de la mòmia de la Tomba 31.

Fig. 27. Tombes 31, 33 i 34 una vegada excavades.

Els treballs en aquesta zona es van iniciar durant la campanya de 2007, quan es va decidir ampliar pel sud el sector 2A, ja que al sud de la casa funerària del monjo Febamón s’observaven una sèrie de murs de tova, alguns dels quals presentaven decoració mural, el que portava a pensar que aquesta casa funerària podia ampliar-se cap al sud, o es podia localitzar una altra estructura relacionada amb l’àmbit religiós. En les campanyes prèvies es va delimitar el sector 2D per tots els seus fronts. Al nord, a l’est i a l’oest el tancament d’aquest sector es realitza amb un mur de tova, que al nord coincideix amb el mur sud de tancament de l’espai de la casa funerària del monjo Febamón. Aquesta nova estructura la podem anomenar casa funerària del fill d’Apol·loni per distingir-la de la primera.

Durant la campanya de 2009, es va procedir a l’excavació sota la casa funerària del monjo Febamón, amb el consegüent troballa de l’estructura total de la tomba romana 11, així com diverses estades relacionades amb altres tombes, encara en procés d’excavació. Així mateix, el sector sud d’aquesta zona quedava clarament per sota de l’estructura del sector 2D.

El sector 28

El sector 28 està situat a l’est del sector 2D i al sud de les tumbes romanes T-31, T- 33 i T-34 (fig. 28). Cronològicament forma part del moment bizantí de la zona. En la campanya d’aquest any s’ha procedit a retirar l’estrat superficial i el nivell d’ensorrament de tovots provinent dels murs 28001 i 28002.

Fig. 28. Sector 28.