Excavacions a Oxirrinc — 28 juny 2015

Josep Padró, Bibiana Agustí, Hassan Amer, Dolors Codina, Marguerite Erroux-Morfin, Jérôme Gonzalez, José Javier Martínez, Maite Mascort, Esther Pons, Irene Riudavets i Wim van Neer.

 

 

 

Memòria preliminar del les excavacions de la campanya de 2014 a El-Bahnasa, Oxirrinc, (Mínia, Egipte)

 

Introducció

La campanya d’excavacions de l’any 2014 al jaciment arqueològic d’Oxirrinc (província de Mínia), ha tingut lloc de l’11 de març al 9 d’abril. L’objectiu era continuar les excavacions començades a diferents indrets de la “Necròpolis Alta” en anys anteriors, a fi de poder interpretar-los millor i de continuar la seva consolidació.

Els treballs més espectaculars s’han realitzat al sector 24, i més precisament entre els dos  pòrtics paral·lels, integrats cada un per dues fileres de columnes que segueixen la direcció est-oest. Durant la campanya de 2013 vam detectar la presència d’una mena de cripta, una construcció subterrània, al mig dels dos pòrtics, construïda amb blocs de pedra ben escairats. Les parets estaven decorades amb pintures més o menys ben conservades, amb inscripcions i graffiti coptes. L’excavació va esdevenir difícil degut als nombrosos elements arquitectònics que contenia: capitells d’ordres diferents, blocs quadrangulars, fusts de columna trencats de pedra calcària, granit, gres, frisos i fins i tot una columna sencera monolítica de granit. Tots aquests elements estaven barrejats.

Per tal de poder continuar aquí els treballs, en aquesta construcció monumental que hem anomenat estructura 38, i poder buidar aquesta mena de cripta, hem hagut d’utilitzar una vagoneta tipus Décauville amb els seus rails, un trípode i un polipast, amb els que hem extret una cinquantena d’elements. Per exemple, en un sol dia hem arribat a treure més de tres tones de material. Al mateix temps, el mur Sud ha estat consolidat, així com les pintures murals, i les inscripcions han estat calcades. Aquí han treballat l’arquitecte E. Algorri, l’enginyer de mines R. Matías, l’arqueòleg J. J. Martínez, el restaurador B. Burgaya i l’epigrafista M. Erroux-Morfin.

Caldrà, però, continuar els treballs per acabar l’excavació d’aquesta estructura, i comprendre millor com tots aquests elements diferents i d’èpoques també diferents, han pogut anar a parar dins d’aquesta infraestructura, de 3,70 metres de fondària, amb nínxols i cambres annexes, i certament reutilitzada  a l’època copta. La gran quantitat de material arquitectònic trobat procedeix de les columnates superiors, però fa pensar que una part com a mínim hi ha estat llençada expressament. La conclusió provisional, de moment, és que es tracta de la part subterrània d’un edifici de culte, un temple, la superestructura del qual ha desaparegut. L’estructura subterrània, de planta quadrangular, està provista de nínxols, d’un accés des de la superfície, i d’annexes encara sense excavar. I una darrera observació: en mirar les fotos aèries fetes per J. J. Martínez un cop l’estructura buida i neta, ens hem adonat que aquesta no està ben alineada amb les fileres de columnes de la superfície que l’enquadren. D’aquesta observació només se’n pot deduir una conclusió: que la construcció subterrània és més antiga que els porxos, i que per tant ja hi era quan aquests van ser construïts.

L’altra estructura l’excavació de la qual ha estat continuada és l’estructura 15, situada al nord de la tomba saïta 14, al sector 23. Aquesta estructura, molt arruïnada, va ser descoberta i parcialment excavada durant les campanyes de 2006 i 2007. La seva excavació ha continuat cap al nord, fins a topar amb el retall vertical del djebel, podent així completar la seva planta. D’aquesta manera vam poder observar que es tracta d’un edifici  molt extens, de planta rectangular, gairebé destruït del tot ja a l’antiguitat, i construït a un nivell proper al de la fundació de les tombes 14 i 1, totes dues d’època saïta, per a la qual cosa va caldre que els constructors excavessin i tallessin en vertical  prèviament el terreny natural, el djebel, per tal de poder construir després dins de l’excavació l’estructura en qüestió, igual com es feia per a les tombes saïtes. Degut a l’estat actual, deplorable, de l’estructura 15, no podem saber si tenia contacte amb la propera tomba 14, trobada parcialment destruïda precisament pel seu costat nord, o bé si es tracta d’un temple o d’un santuari, del que una part del  morter sobre el qual s’assentaven les lloses del paviment s’ha conservat a l’angle sud-oest. Recordem, respecte a això, que a l’oest de l’estructura 15 hi ha la petita tomba 16, descoberta l’any 2007. La presència al seu costat d’un sarcòfag antropomorf de pedra, ple d’estatuetes d’Osiris de bronze, ens va fer pensar que podríem ser en presència d’un temple o d’un santuari. Els treballs d’excavació en aquest indret han estat realitzats per E. Pons i I. Riudavets.

Nilus23_01

Fig. 1. Vista de les escales. © Missió Arqueològica d’Oxirrinc

Al nord de l’estructura 15, hem continuat també l’excavació de l’estructura pròxima a la cara est de la tomba 1, estructura a la qual s’accedeix per mitjà d’una escala amb els graons de pedra i molt ben construïda, els quals van ser descoberts i excavats durant les campanyes de 2012 i 2013 (Fig. 1). La nostra idea era verificar si l’estructura en qüestió es relacionava d’alguna manera amb l’estructura 15, degut a la seva proximitat i malgrat la diferència del nivell de construcció de totes dues, la qual cosa hipotèticament hauria confirmat que l’estructura 15 formava part d’un temple. Però no ha estat així, de manera que en aquest moment ens inclinem a pensar que aquesta estructura més aviat deuen ser les restes d’una tomba saïta destruïda. Pel que fa a l’estructura a la qual s’accedeix pujant per les escales esmentades, també està totalment destruïda. Les parets i portes de pedra que hi ha són indubtablement molt posteriors, probablement d’època cristiana. Una paret rectilínia que va en sentit est-oest és precisament la que travessa sobre el pou d’entrada de la tomba nº 1 i que en cancel·la per tant l’accés.

Només vam poder detectar les restes d’un paviment de morter, que segurament hauria servit de suport a un sol enllosat d’algun edifici. Aquest paviment s’estén sobre l’estreta franja de djebel que separa actualment l’excavació al fons de la qual s’assenta l’estructura 15 al sud, i l’excavació trobada buida que s’estenia a l’est de la tomba 1, i que segurament va ser practicada per encabir-hi una tomba saïta que mai va ser construïda. Tot plegat indica que la construcció a la que condueixen les escales havia de ser molt més extensa que el que n’ha quedat, i que passava per sobre d’excavacions i estructures d’època saïta, essent en conseqüència posterior. L’accés a aquesta construcció, ara sí de caire religiós, era pel seu costat est pujant les escales esmentades. Al peu d’aquestes escales hi havia una esfinx, i ben a prop restes arquitectòniques d’estil faraònic, procedents de la mateixa construcció, així com el pou i els dipòsits de peixos oxirrincs trobats el 2012 i el 2013. Recordem, finalment, que algunes tombes romanes estan construïdes parcialment sobre els dipòsits de peixos, de manera que tot aquest conjunt monumental destruït ha de ser necessàriament anterior a l’època romana. A tot aquest conjunt monumental hem decidit designar-lo com a estructura 39. Mancats com estem de textos, com a mínim podem assegurar que l’estratigrafia ens permet datar-lo amb seguretat després de l’època saïta i abans de l’època romana. Assenyalem finalment que hem continuat l’estudi del dipòsit de peixos, trobat l’any 2013 al sector 32, gràcies a la competència de W. van Neer.

Igual que en anys anteriors, hem continuat el control de les inscripcions de la tomba nº 1, així com l’estat de conservació de les pintures, enregistrant la humitat interna i les variacions de temperatura.

Al sector 20, situat a l’oest de la tomba 14, on hi ha una necròpolis copta que ja havíem excavat anteriorment, s’ha continuat per segon any consecutiu l’estudi antropològic per part de B. Agustí. A més a més, l’excavació s’ha ampliat cap al sud, on Hassan Amer, M. Mascort, D. Codina, M. Erroux-Morfin i J. Gonzalez han trobat noves tombes, entre elles la d’un jove escriba que tenia, al nivell del coll, tots els seus instruments de treball: un tinter de bronze ple de tinta i amb la seva tapadora, i dos càlams de canya embolcallats.

Al costat mateix hem descobert una petita tomba saïta de pedra, constituïda per dues cambres, que hem designat com a tomba 37. I molt a prop, la tapadora d’un vas canòpic amb l’efígie d’Amset, de les mateixes dimensions que un altre que representava Duamutef, trobat ja fa molts anys. Tots dos pertanyen al mateix dipòsit funerari.

Les excavacions han continuat també al sector 26, al sud de la via porticada, realitzades per E. Pons i I. Riudavets, amb l’ajut de B. Agustí. Aquí hem descobert les tombes 35 i 36, d’època romana, que contenien algunes mòmies in situ, una de les quals duia una inscripció grega, malauradament molt malmesa. Al costat hi havia una estela també d’època romana, amb un relleu d’un personatge de bastant bona qualitat però al que li falta el cap

Per últim, un sondeig ha estat practicat per D. Codina a l’interior de la basílica trobada en anteriors campanyes a la gran vil·la-convent d’època bizantina situada al nord-oest de les ruïnes d’Oxirrinc.

Tots els objectes metàl·lics descoberts durant l’excavació han sigut restaurats des del moment mateix de la seva troballa. Així mateix s’ha fet un control dels objectes dipositats als magatzems i procedents de campanyes anteriors per part del nostre restaurador, B. Burgaya. Per la seva part, M. Mascort ha continuat l’inventari dels nombrosos objectes procedents de l’Osireion.

Aquesta campanya ha comptat amb la col·laboració de les següents institucions: les Universitats de Barcelona, del Caire i de Montpeller 3 (Université Paul-Valéry); el Museo Arqueológico Nacional de Madrid (Ministerio de Educación, Cultura y Deporte); el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; i la Societat Catalana d’Egiptologia.

La campanya ha estat dirigida pel Prof. Josep Padró, actuant com a delegat seu el Prof. Hassan Amer. També han estat membres de la missió els arqueòlegs Dolors Codina, Marguerite Erroux-Morfin, Maite Mascort, Esther Pons, Irene Riudavets, José Javier Martínez i Jerôme Gonzalez; l’antropòloga Bibiana Agustí; l’arquitecte Eloy Algorri; l’enginyer de mines Roberto Matías; el biòleg Wim van Neer; el topògraf Antonio López Cano; i el restaurador Bernat Burgaya. També han participat a l’excavació l’inspector en cap del magatzem del Ministeri d’Antiguitats Mohamed Kamal i l’inspector Ehab Elbolok.

 

Trabajos de excavación en la estructura 15

Los trabajos de excavación de la Estructura 15 del año 2014 comenzaron el 11 de marzo, y el objetivo principal era terminar de delimitar dicha Estructura que había sido excavada en parte durante las campañas de los años 2006 y 2007, y poder  determinar definitivamente su verdadera función.

Para ello, fue necesario excavar todo el perfil norte de este área hasta llegar al nivel geológico de roca sedimentaria.

Con independencia del estrato superficial, dicho perfil constaba de dos grandes estratos. Un primer estrato (23094) muy potente de tierra de color marrón, gruesa, con gran cantidad de cantos rodados y fragmentos de piedra.  En él se localizaron bastantes monedas de bronce en mal estado de conservación y de difícil identificación; una cruz copta de bronce con decoración circular incisa en el centro, diversos restos de lucernas de época copta con decoración esquemática de rana en algunos casos, y con motivos geométricos en otros (Fig. 2); fragmentos de ánforas con inscripción griega/copta pintada en color rojo y vinoso oscuro; 54 vasitos de arcilla (Fig. 3) de base plana y paredes rectas (muchos de ellos estaban fragmentados), y una cabeza masculina de piedra con los rasgos faciales muy deteriorados y poco delimitados.

Nilus23_02-03-04

Fig. 2-4. Lucerna de época copta, vasitos de ofrenda y fragmento de ushebti. © Missió Arqueològica d’Oxirrinc

Por debajo de este estrato, apareció otro estrato de tierra de color amarillento, gruesa y con pequeñas piedras (23096). En un principio se empezó a distinguir por el  N.E. y a medida que íbamos excavando se fue extendiendo hacia el N.O.

En este nivel se hallaron cinco fragmentos de ushebtis (2 cabezas, dos cuerpos y unas piernas), de fayenza de color verde claro, aunque estaban en bastante mal estado y gran parte del color se había perdido, y con los rasgos muy poco delimitados (Fig. 4); así como una base y parte del cuerpo de un vaso canópico de piedra caliza de mala calidad, con una decoración pintada de dos franjas rojas paralelas verticales (posiblemente para escribir una inscripción entre ambas, que no se llegó a realizar).

Este escaso material parece corresponder a una etapa tardía de Época Saíta

Aunque es verdad que se ha podido delimitar definitivamente la Estructura 15, ésta presenta un serio problema de interpretación a tenor de los pocos restos arquitectónicos que se conservan (Fig. 5 y 6).

Nilus23_05

Fig. 5. Aspectos de la estructura 15. © Missió Arqueològica d’Oxirrinc

Nilus23_06

Fig. 6. Aspectos de la estructura 15. © Missió Arqueològica d’Oxirrinc

Podemos decir que se trata de una estructura rectangular, de gran tamaño, que pudo tener su entrada por el Este, y que en el muro oeste, haciendo esquina con el muro sur, tiene una especie de “altar”, de aspecto más o menos  rectangular, bastante deteriorado, y de muy difícil interpretación, por lo que no es posible determinar cual fue su uso.

 

Treballs al Sector 20 (20200)

El sector 20200 està situat a l’oest de la Tomba 14, al sud de la tomba 13 i a l’est de la tomba 9 (Fig. 7). El sector es va excavar en els anys 1999 i 2000, campanyes en les que es van trobar les tombes-pou de fase bizantina. És també durant aquestes campanyes quan es va localitzar el tap d’un vas canòpic que pertanyia a Duamutef (Xacal).

En la campanya d’enguany es va procedir a excavar l’estrat superior d’aquesta zona, es tractava d’un estrat marró fosc, molt antròpic, amb materials de cronologia bizantina (és, per sobre d’aquest estrat a on es recolzaven les superestructures de tovot de les tombes pou excavades durant els anys 1999 i 2000).

Un cop retirat aquest estrat vàrem localitzar un nivell de còdols (20213), que amortitzava aquest espai.

Aquí van aparèixer les tombes bizantines. Es tractava de tombes individuals, tallades en forma rectangular, amb una profunditat màxima de 1 m. Al fons de la fossa es trobava l’individu, diposat en decúbit dorsal i orientat est-oest, seguint l’eix marcat per la tradició cristiana.

Nilus23_07

Fig. 7. Planta del sector 20000. En ombrejat les tombes excavades durant el 2014. © Missió Arqueològica d’Oxirrinc

Es van localitzar un total de 14 tombes, que mantenien una certa alineació. És interessant remarcar el fet que algunes d’elles apareixien per sota de l’emplaçament de les estructures excavades durant els anys 1999 i 2000, però sense tenir cap relació entre elles; mentre que d’altres es localitzaven en espais que no van ser ocupats amb posterioritat. Val a dir que, aquestes tombes tardanes, estan a la mateixa profunditat que la tomba 37 i que la tomba 13, però que en cap cas no les van alterar.

Ens trobem doncs, dins d’una mateixa zona, amb dos moments funeraris tardans clarament diferenciats, tant per cota d’ús com per tipologia de tomba.

Durant les campanyes de 1999 i 2000 les estructures funeràries localitzades presentaven dues tipologies diferents: per una banda, certes d’entre elles es caracteritzaven per la presència, en superfície, d’unes construccions en tovot, de planta rectangular, algunes de les quals presentaven, per la seva cara externa, restes d’estuc blanc. Aquestes construccions marcaven l’emplaçament de les tombes. A l’interior d’aquestes superestructures es delimitava la fossa/pou. Per altra banda trobàvem  aquelles tombes que no presentaven estructura superior i que només estaven marcades, en superfície, per una fossa molt ben delimitada. Aquestes sepultures compartien amb les primeres la tipologia del pou.

Aquests pous presentaven profunditats diferents que anaven del metre als 3,50 m. Al fons del pou es dipositava l’individu. En el moment de l’excavació dels esquelets es van documentar restes de fusta, que haurien format part de les caixes que contenien als individus.

Les sepultures excavades durant la campanya de 2014, tot i compartir espai amb les trobades en les campanyes anteriors, presentaven unes característiques tipològiques molt diferents. Es tractava de fosses sense cap tipus de marcatge en superfície (o almenys no estava conservat), excavades dins de l’estrat de còdols i farcides amb el mateix estrat, fet que impossibilitava la seva troballa en planta. La fossa presentava, com a màxim, un metre de profunditat, el fons era pla i l’individu s’hi dipositava en decúbit dorsal i orientat est-oest (amb el crani a l’oest), seguint la tradició d’inhumació cristiana.

Les sepultures apareixien molt ben condicionades, eren molt acurades i presentaven proteccions amb tiges de palma i teixits, tant a nivell del crani com dels peus. Els individus apareixien a l’interior d’estores vegetals o de caixes de fusta que estaven tancades amb claus de ferro o de fusta. Finalment, els individus estaven amortallats amb teixits decorats (la mala conservació d’aquests no ens ha permès  discernir si es tractava de mortalles o dels propis vestits dels difunts).

Tal i com ja hem dit amb anterioritat, durant la campanya del 2014, es van localitzar i excavar un total de 14 tombes. La població exhumada reflectia la població real, és a dir hi havia representació infantil (2 individus), sub adults o adolescents (2 individus) i adults (10 individus).

Descrivim a continuació dues de les sepultures exhumades: UE 20212 i UE 20216.

 

Individu 20212

Es tractava d’un individu sub-adult, inhumat en decúbit dorsal i orientat est-oest (amb el crani a l’oest). Estava dipositat a la base d’una fossa, a l’interior d’una caixa de fusta de palma (Fig. 8).

Nilus23_08

Fig. 8. Individu 20212. © Missió Arqueològica d’Oxirrinc

Val a dir, que l’individu va aparèixer molt malmès, ja que li faltava tota la part inferior del cos. Es tractava d’un individu adolescent, d’entre 15-16 anys.

Destaquem la troballa, al nord del crani, d’un petit però molt interessant conjunt, vinculat, molt probablement, amb l’ofici del noi. En efecte, va aparèixer un petit recipient de bronze, dos càlams de jonc, les restes d’un petit estoig de cuir a on deurien guardar-se els càlams i tres petites grapes que segurament haurien servit per tancar una bosseta de pell que hauria contingut tot el conjunt, i de la qual, malauradament, només en quedaven petits fragments de pell (Fig. 9 i 10).

Nilus23_09-10-11

Fig. 9-11. Conjunt de l’escriba, grapes per tancar una bosseta de pell i tinter. © Missió Arqueològica d’Oxirrinc

Un cop en el laboratori vam poder netejar el petit recipient de bronze, i vam veure que estava format per un con que tenia funció de tapadora i un recipient cilíndric que contenia les restes fossilitzades d’un líquid de color negrós (Fig. 11). Es tractava doncs, d’un tinter de bronze de gairebé 10 cm d’alçada (Tap: 6 cm.h i el pot: 3,5 cm.h), amb un diàmetre a la base del tap de 5 cm. i un diàmetre a la vora del contenidor de 4,5 cm. Hem de precisar que el tap estava decorat amb incisions a tot el seu voltant.

 

Individu 20216

Es tractava d’un individu adult, orientat est-oest (amb el crani a l’oest), que fou dipositat en decúbit dorsal, a l’interior d’una caixa de fusta de palma, al fons d’una fossa (Fig. 12).

És interessant remarcar que va ser sebollit amb una mortalla brodada (Fig. 13).

Nilus23_12

Fig. 12. Individu 20216. © Missió Arqueològica d’Oxirrinc

Nilus23_13

Fig. 13. Fragment de teixit brodat de l’individu 20216. © Missió Arqueològica d’Oxirrinc

 

Tomba 37

En l’estrat 20215, que correspon a unes sorres dures, s’ha localitzat una estructura de pedra blanca, corresponent a una petita tomba d’època saïta, formada per dues cambres, orientades nord-sud.

La cambra oest (cambra 2), estava coberta per sis lloses planes unides amb morter, tres de les quals han desaparegut, una està in situ i les dues restants es van trobar, enfonsades, a l’interior de l’estança. Aquestes lloses es recolzen, a l’est, sobre el mateix mur que descansa la volta de la cambra 1 (Fig. 14); i a l’oest sobre un mur de lloses col·locades verticalment, encaixades en el sol natural i falcades amb petites pedres i còdols. La cambra havia estat saquejada i no s’ha localitzat cap tipus de material. L’estructura de l’est (cambra 1), manté la coberta en volta, formada per grans lloses lligades amb morter (Fig. 15). Tota l’estructura presenta, en la seva part inferior, un basament de reforç situat a tot vol, format per còdols i algun fragment ceràmic. Un cop excavat l’ interior de la tomba hem pogut comprovar que aquesta estança també havia estat saquejada.

Nilus23_14

Fig. 14. Tomba 37. © Missió Arqueològica d’Oxirrinc

Davant de l’entrada d’aquesta cambra s’han localitzat diversos tovots que, possiblement formarien part de l’estructura de la capella de la tomba, de la qual queden escasses restes. En la neteja de l’exterior de l’estructura, en una rasa plena de sorres al sud-oest de la tomba (20222), va aparèixer la tapadora d’un vas canòpic, corresponent a Amset (cap humà). Hem d’assenyalar que aquesta tapadora pertany al mateix conjunt canòpic que la trobada l’any 2000, durant l’excavació d’aquest sector, la qual cosa confirma el saqueig d’aquestes tombes (Fig. 16).

Nilus23_15-16

Fig. 15 i 16. Interior de la volta de la Tomba 37 i tapadores del conjunt canòpic. © Missió Arqueològica d’Oxirrinc

 

Trabajos de excavación en la estructura 38 del Sector 24

Tras la intervención del año anterior (2013), en esta campaña se planteó el objetivo de finalizar la excavación y el vaciado de la cripta o espacio subterráneo de la Estructura 38, sin poder llegar a intervenir en ninguna otra parte de la zona debido a la gran cantidad de materiales arquitectónicos dentro de la cripta (capiteles, basas y columnas). Este hecho ha impedido el avance del límite oeste de la estructura, zona que también suscita gran interés debido a la gran formulación de hipótesis de trabajo sobre la zona, pero por otro lado nos ha permitido encontrar más inscripciones y pinturas en las paredes de la cripta, así como definir la planta y técnica constructiva de la misma.

El trabajo en la cripta ha supuesto un esfuerzo mayor de lo habitual a nivel metodológico por la utilización de un polipasto, un trípode para el vaciado y reubicación en el exterior de los materiales arquitectónicos encontrados y que claramente pertenecen a la estructura exterior, vagoneta y railes. La tarea por tanto era inmensa y requirió de una colaboración estrecha con el arquitecto y el ingeniero del equipo, así como una gran coordinación con los obreros de la excavación en el proceso de extracción ya que estos materiales de grandes dimensiones (columnas de hasta 4,80 m) y peso (de 200 kg hasta 3,5 Tn) impedían bajar la estratigrafía y localizar el suelo de la misma, que se encontraba a unos 3,50 m. de profundidad respecto del suelo de la estructura.

Este trabajo de vaciado supuso un arduo y lento proceso de extracción debido al citado sistema de vaciado de columnas mediante el trípode, a la vez que bajábamos los estratos depositados en la cripta lo que supuso en todo momento el replanteo y reubicación del propio trípode para una mejor sistematización del trabajo arqueológico y de consolidación constante.

Nilus23_17

Fig. 17. Detalle de una de las inscripciones de la cripta. © Missió Arqueològica d’Oxirrinc

Nilus23_18

Fig. 18. Detalle de motivos florales e inscripciones en la banda inferior. © Missió Arqueològica d’Oxirrinc

Durante el proceso arqueológico y de extracción de materiales arquitectónicos fueron apareciendo más inscripciones, actualmente en fase de estudio y que siguen el mismo patrón de las conocidas en el año pasado, encontrándose a la misma altura del estuco y realizadas en pintura,  grafito e incisas a modo de graffiti y que se han consolidado in situ por parte del restaurador, de cara a una documentación completa y de conjunto de la estructura (Fig. 17 y 18).

Las pinturas halladas son de varios tipos, encontrándose en la máxima altura la representación de una figura humana de pie, en mal estado de conservación y con algunas partes deterioradas, se encuentra en fase de estudio iconográfico (Fig. 19).

Nilus23_19

Fig. 19. Personaje bizantino. © Missió Arqueològica d’Oxirrinc

Además se han documentado elementos decorativos a modo de bandas y líneas negras y rojas, así como grecas y decoración floral, mientras que en la parte inferior se disponen lo que quizás parece configurarse como racimos de uva, símbolo de la eucaristía en la tradición cristiana, aunque también queda pendiente un estudio pormenorizado de cada uno de los detalles encontrados.

También se han descubierto dos nichos vacíos, simétricos respecto al eje a los encontrados el año anterior configurando un espacio sagrado subterráneo y que han sido expoliados impidiéndonos determinar su uso exacto.

En el interior de la cripta se han localizado unas 70 piezas de gran tamaño entre capiteles, basas, fustes y cornisas que corresponden al colapso de la estructura superior y que tras su limpieza de la cripta con la ayuda e intervención del arquitecto Eloy Algorri y el ingeniero de minas Roberto Matías se ha conseguido llegar al suelo y determinar la configuración interior de la estancia.

Nilus23_20

Fig. 20. Banco corrido encontrado. © Missió Arqueològica d’Oxirrinc

Este espacio subterráneo dispone de un banco corrido a lo largo de las paredes, con varios reposabrazos decorado con la misma iconografía y decoración floral de la época (Fig. 20). También se han encontrado los pilares que soportaban el techo y configuran la estructura interna, aunque solo quedan restos de tres de ellos quedando el negativo del cuarto. Estos están realizados en ladrillo estucado y soportaban la bóveda de las tres posibles estancias interiores en las que parece dividirse, ya que han aparecido gran cantidad de bloques de bóveda, configurando así una estancia subterránea  que daba acceso a la cámara oeste que este año no hemos podido excavar por falta de tiempo.

El suelo de este espacio subterráneo presenta un buen acabado mediante baldosas de gran tamaño, de aproximadamente 1,20 cm x 70 cm, bien dispuestas y colocadas por toda la estancia a excepción de la parte central que parece haber sido expoliada, muy posiblemente para otro reaprovechamiento similar (Fig. 21).

Nilus23_21

Fig. 21. Foto aérea donde se aprecia el detalle y composición del suelo de losas. © Missió Arqueològica d’Oxirrinc

Nilus23_22

Fig. 22. Vista general tras finalizar la excavación. © Missió Arqueològica d’Oxirrinc

Tras sacar la mayor parte de elementos arquitectónicos nos hemos visto obligados a dejar la columna de granito en su interior ya que por sus dimensiones no ha  sido posible su extracción y se ha depositado en el suelo, en un lecho de arena (Fig. 22).

En conclusión la campaña de excavaciones de este año realizada en la Estructura 38 ha sido fructífera, aportando gran cantidad de información histórica, arqueológica y filológica, que hay que terminar de analizar e interpretar en profundidad de cara a la intervención de la próxima campaña, en especial atendiendo con detalle a las inscripciones encontradas, puesto que estos datos una vez analizados pueden aportar luz sobre el espacio subterráneo y su función, así como sobre la figura humana representada en las paredes de la misma.

 

Trabajos realizados en el Sector 26

Durante ésta campaña se han reanudado los trabajos en el Sector 26. Inicialmente, se procedió a la excavación de una momia que se había documentado al final de la campaña del año anterior. Ésta presentaba un estado de conservación que hacía imposible su traslado al laboratorio, así que se decidió que se excavaría in situ, y los restos serían llevados al laboratorio para facilitar su posterior estudio antropológico.

Se descubrió que en la parte del pecho tenía una inscripción en griego, en muy mal estado de conservación, lo cual junto con el tipo de disposición de las vendas, nos proporcionó la información necesaria para poder afirmar que se trataba de una momia de época grecorromana (Fig. 23-24).

Nilus23_23

Fig. 23. Vista de la momia grecorromana. © Missió Arqueològica d’Oxirrinc

Nilus23_24

Fig. 24. Detalle de la inscripción. © Missió Arqueològica d’Oxirrinc

Durante la excavación también se pudo observar que ésta momia estaba situada al lado de otras varias, y por encima de una estructura a la que llamamos Tumba 35. El conjunto de momias, tanto las encontradas fuera como las que seguían dentro de la estructura, estaba muy removido y su estado de conservación era deficiente.

La Tumba 35, se construyó orientada de Oeste a Este, y conserva parte de la puerta, la cual está emplazada al Este. Los muros fueron construidos con bloques de piedra blanca de pequeña medida, propios de la época grecorromana. Tiene la particularidad de que la vuelta fue reconstruida, seguramente en época copta, con bloques de adobe, un hecho inusual que todavía no se había documentado en la necrópolis. Dicha vuelta se halló mayoritariamente caída por lo que hoy en día solo conserva parte del arranque (Fig. 25).

Nilus23_25

Fig. 25. Vista general de la excavación. © Missió Arqueològica d’Oxirrinc

Durante los trabajos de excavación se encontró una nueva tumba, la 36, dispuesta perpendicularmente a la anterior.

Los estratos superficiales, fechados en época copta, y que cubrían estas dos tumbas y sus áreas adyacentes, dieron numerosos fragmentos informes de cerámica, diversos vasitos también de este mismo material, de base plana y paredes exvasadas, algunas monedas de bronce en mal estado de conservación y de dificil identificación, y diveras lucernas (la gran mayoría muy deterioradas) con decoración esquemática de ranas o de tema geométrico.

Bajo estos estratos, se encuentran los niveles de época romana, bastante más escasos en cuanto a restos de cultura material: diversos fragmentos de cerámica de platos hondos, y un único ejemplar completo, todos de pasta y superficie de color rojizo , de base plana y paredes rectas; una punta de flecha de bronce trilobulada en muy buen estado de conservación, y única hasta el momento en este Yacimiento (Fig. 26), y finalmente una Estela en piedra con el relieve de un togado sujetando con su mano izquierda la corona de la Justificación, y que conserva todavía restos de decoración pictórica, principalmente color rosado para la piel y motivos florales en verde, rojo y naranja, así como trazas de una incripción con carcateres latinos en rojo. Carece de cabeza (Fig. 27).

Nilus23_26

Fig. 26. Punta de flecha (long. 3,13 cm, anch. 1 cm). © Missió Arqueològica d’Oxirrinc

Nilus23_27

Fig. 27. Estela (alt. 96 cm, anch. 34,5 cm). © Missió Arqueològica d’Oxirrinc

 

Tumba 35

La Tumba 35 (Fig. 28) consta de una sola cámara funeraria (Alt. 1,92 m; Anchura 1,98 m; Long 2,80 m), y presenta  dos fases de construcción. Una primera fase, en época romana, construida con bloques de piedra; y una segunda fase, construida también con  bloques de piedra ya los que se les añadió adobes. Al parecer, la parte S.E. de la tumba se vino abajo en un momento determinado, y fue posteriormente reconstruida por los coptos. Mientras que en la primera fase los bloques de piedra están unidos por mortero y bastante bien alineados, en la segunda fase, lo están por el mismo barro de los adobes, y la construcción es menos cuidada. Además, la parte superior de las paredes y el antiguo techo abovedado de piedra, ha sido sustituido por adobes en esta segunda fase.

La zona N.E. de la  tumba se ha perdido casi por completo.

Nilus23_31

Fig. 28. Tumba 35. © Missió Arqueològica d’Oxirrinc

En la primera fase de construcción, la puerta de entrada estuvo en el sur, pero en la fase cristiana parece que estuvo en el este, aunque en la actualidad está muy destruida.

La tumba estaba cubierta de tierra y había sido saqueada, pero en su interior se localizaron un total de seis individuos momificados completos (tres adultos y 3 subadultos), un paquete de momia, una cabeza de momia, y una momia de subadulto que presentaba una particularidad: la cabeza está en el interior de esta tumba, pero el cuerpo lo está en el interior de la tumba 36. Ninguno de estos individuos estaba in situ y carecían de ajuar funerario asociado. Todos presentan varias capas de vendas de lino con decoración geométrica de rombos, aunque su estado de conservación no es deficiente. De este conjunto de individuos, tres han sido estudiados por Bibiana Agustí (26212, 26218, 26219) y el resto están en almacenes para su futuro estudio.

Nilus23_28-29-30

Fig. 29-31. Individuos de la Tumba 35. © Missió Arqueològica d’Oxirrinc

26207.- Disposición eje Norte/Sur. Cabeza al sur. Junto muro oeste de esta tumba. Paralelo a 26208. Alt. 1,66 m; anchura hombros 35 cm; anchura pies 24 cm; cabeza 26 cm (Fig. 29).

26208.- Disposición eje Norte/Sur. Cabeza al sur. Alt. 1,59 m; anchura hombros 36 cm; anchura pies 29 cm; cabeza 28 cm (Fig. 29).

26209.- Disposición eje Sur/Norte. Cabeza al norte. Este subadulto tiene la cabeza en el interior de esta tumba, pero el resto del cuerpo en la tumba 36.

26210.- Cabeza N.E. y pies S.O. Parte del cuerpo está bajo 26209. Alt 1,20 m; anchura hombros 28 cm; anchura pies 13 cm; cabeza 20 cm.

26212.- Disposición eje Norte/Sur. Cabeza al sur. Junto a 26209 y muro oeste. Alt. 84 cm.; anchura hombros 26 cm; anchura pies 14 cm; cabeza 21 cm.

26215.- Disposición eje Sur/Norte. Cabeza al norte. Por debajo de 26212. Alt. 1,58 m; anchura hombros 38 cm; anchura pies 20 cm; cabeza 20 cm.

26216.- Paquete de momia junto a 26215. Long. 28 cm; anchura 23 cm.

26217.- Cabeza S.E. y pies N.O. Los pies junto cabeza 26215. Alt. 69 cm; anchura hombros 28 cm; anchura pies 27 cm; cabeza 16 cm.

26218.- Cabeza de momia junto 26216. Long. 24 cm.

Por otra parte, en los estratos superficiales y junto al muro Sur (exterior) de esta tumba se descubrieron otros cuatro individuos momificados, dos de ellos, subadultos; así como otro individuo momificado subadulto en estructura 26222 que fue estudiado in situ. El individuo 26203 fue excavado y estudiado por Irene Riudavets. El resto de los otros tres individuos se encuentran en los almacenes para su futuro estudio.

No se ha encontrado ningún objeto de ajuar funerario asociado a dichos individuos.

26203.- Disposición eje este/oeste. Cabeza al oeste. Por encima de 26213 y 26214.

26213.- Disposición eje este/oeste. Cabeza al oeste. Junto a 26214. Subadulto. Alt. 90 cm; anchura hombros 23 cm; anchura pies 13 cm; cabeza 20 cm.

26214.- Disposición eje este/oeste. Cabeza al oeste. Junto a 26213. Subadulto. Alt. 78 cm; anchura hombros 20 cm; anchura pies 9 cm; cabeza 18 cm.

26221.- Disposición eje este/oeste. Cabeza al oeste. Entre los muros de estructura de adobe 26222. Alt. 61 cm; anchura hombros 15 cm. Mal estado de conservación (Fig. 30).

26224.- Disposición eje este/oeste. Cabeza al oeste. Por encima de 26213 y 26214. Alt. 1,45 cm; anchura hombros 35 cm; anchura pies 16 cm; cabeza 12 cm (Fig. 31).

 

Tumba 36

La tumba 36, también de una sola cámara funeraria (2,60 x 1,80 m) se halla adosada a la tumba 35 por el muro sur, o en otras palabras, el muro sur de la tumba 35 corresponde al muro norte de la tumba 36 (Fig. 32).

Solo conserva la primera hilada de bloques de piedra de los muros oeste y Este (doble muro) y parte de las tres hiladas del muro Sur.

Al limpiar el muro oeste y la esquina del muro S.O. de la tumba se pudo comprobar que ambos estaban apoyados en el nivel geológico de roca sedimentaria, por lo que para la construcción de esta tumba fue necesario el recorte de dicho nivel.

Durante la construcción de la tumba, colocaron en el muro norte una gran piedra rectangular que cerraba la puerta sur de la tumba 35.

Nilus23_32

Fig. 32. Tumba 36. © Missió Arqueològica d’Oxirrinc

En el interior de esta tumba se han localizado un total de 4 individuos adultos momificados y vendados con la disposición eje sur/norte y cabeza al norte. Todos están in situ y carecen de ajuar funerario asociado.

26239.- Situado entre 26240 y 26241. Los pies han aparecido vendados a modo de caja de cartonaje con una decoración geométrica. Alt. 1,70 m.; Anchura hombros 47 cm.; Anchura pies 30 cm.; cabeza 29 cm.

26240.- Situado entre 26239 y 26241. Los pies han aparecido vendados a modo de caja de cartonaje con una decoración geométrica. Alt. 1,60 m.; Anchura hombros 47  cm.; Anchura pies 28 cm.; cabeza 28 cm.

26241.- Situado entre 26240 y el muro oeste de la tumba. Los vendajes están muy deteriorados y se aprecian muy claramente los huesos quemados fruto de las resinas y productos de momificación. Alt. 1,74 m; Anchura hombros 35 cm; Anchura pies 22 cm; cabeza 28 cm.

26242.- Situado entre 26239 y el muro este de la tumba. Alt. 1,75 m.; Anchura hombros 40 cm.; Anchura pies 23 cm.; cabeza 27 cm.

Por otra parte, también en el interior de esta tumba, y entre 26240 y 26239 se ha localizado el cuerpo del subadulto 26209, cuya cabeza apareció adosada al muro sur de la tumba 35.

Los cuerpos presentan varias capas de vendajes de lino, algunas con decoración geométrica, propias de época romana, se ha podido comprobar que el tejido más fino es el que estaba cubriendo directamente los cuerpos. Todos los individuos tienen una especie de “bufanda” muy remcarcada alrededor del cuello, ya que es aquí donde se produce la unión de los distintos vendajes.

En el caso del individuo 26241, los vendajes están en bastante mal estado de conservación y dejan al descubierto los huesos, muy quemados, fruto del proceso de momificación.

Los indiviudos 26241 y 26242, tienen las manos sobre el pubis, pero en el caso de los individuos 26239 y 26240 no es posible distinguir la posición de las manos ya que están muy bien cubiertos por el vendaje, aunque es muy posible que sea similar a los dos anteriores.

Tras finalizar la campaña se decidió dejar a todos los individuos, incluido el subadulto 26209, en la tumba 36 para su futuro estudio en la próxima campaña. Con el fin de preservar los cuerpos se ha cubierto todo el espacio con arena.

 

Treballs realitzats al Sector 16

Durant la campanya de 2014 estava prevista una petita actuació a l’interior de l’església del sector 16 (Fortalesa). Aquesta intervenció consistia en l’excavació de les tombes privilegiades que s’hi havien localitzat en campanyes passades.

Fruit d’un seguit de malentesos, només se’ns va donar permís per realitzar un sondeig, amb una durada màxima de la intervenció de dos dies.

El dia 18 de març es va iniciar el sondeig, que vam realitzar a l’interior de l’estança situada al nord de l’absis de l’església. La ubicació del sondeig es va decidir pel coneixement de l’existència d’una làpida funerària en aquest espai. Es a procedir a la neteja de l’espai i es van retirar els dos fusts de columna que apareixien en superfície (Fig. 33-34).

Nilus23_33-34

Fig. 33 i 34. Vista del sector abans de començar el sondeig i vista de l’estança un cop neta. © Missió Arqueològica d’Oxirrinc

Nilus23_35-36

Fig. 35 i 36. Treballs d’acondicionament i final del sondeig. © Missió Arqueològica d’Oxirrinc

El sondeig es va realitzar a la part central de l’habitació, allà a on el paviment apareixia mogut, i a on es veien les restes de la làpida funerària (Fig. 35). Un cop net vam poder observar que les parets i el paviment actual es fonamentaven sobre uns antics murs de tovot cuit, que ens apareixien en tres dels laterals del sondeig (Fig. 36).

Vam procedir a retirar l’enderroc que hi havia a l’interior i vam localitzar un seguit d’enterraments cristians (que no es van excavar perquè no teníem permís d’excavació) i una làpida, amb una creu inscrita, trencada en tres fragments i localitzada a l’angle nord-oest del sondeig (Fig. 37).

Davant de la impossibilitat de continuar l’excavació, tant per falta de temps com per motius de permisos, es va decidir tapar el sondeig i abandonar el sector.

Nilus23_37

Fig. 37. Làpida. © Missió Arqueològica d’Oxirrinc

Notícies relacionades

Campanya 2013

Campanya 2013

juliol 09, 2014
Campanya 2011-2012

Campanya 2011-2012

juny 09, 2014

Share

About Author

Jaume Vivó