A la gent ens agrada jugar. I no només als videojocs! De jocs de taula, en coneixem, com a mínim, des de l’Antiguitat. No és estrany, doncs, que la idea d’una màquina capaç de jugar, concretament als escacs, es remunti ja al segle XVIII. Malauradament, tant der Schachtürke com Ajeeb no van ser més que unes interessants enganyifes que requerien d’un jugador humà amagat a dins per funcionar. No fou fins a primers del segle XX, amb el Ajedrecista de Torres Quevedo, que una màquina fou capaç de jugar sola contra un oponent humà. Ens ha de sorprendre, doncs, que el joc del senet hagi arribat també als ordinadors?

I en tenim de tota mena! Com s’ho han fet els programadors per digitalitzar un joc del qual no en sabem les normes exactes? Doncs omplint els buits com més els ha convingut. Tot i això, hi ha certes constants, fidels al que coneixem. El tauler consta de trenta caselles dividides en tres fileres, de les quals n’hi ha sis d’especials: la casella 15 i les cinc darreres, de la 26 a la 30. Hi ha dos jocs de fitxes, les llargues i les curtes, i l’objectiu és que cada jugador tregui les peces del tauler abans que el seu oponent. Aquestes peces es mouen utilitzant uns bastonets que es llencen i fan la funció del nostre dau. Un jugador pot menjar-se les peces del seu adversari, però algunes caselles són segures, i una d’elles, la Casa de l’Aigua, equivaldria a la Mort en la nostra Oca. A partir d’aquí, les versions divergeixen, per això hem decidit triar-ne una, si bé, en cas que no us agradi, no us costarà trobar-ne una altra de diferent.

Egyptian Senet (Ezzat Studios, 2015) ens ofereix tant una versió per ordinador com per als nostres mòbils o tauletes. Aquestes darreres són gratuïtes, encara que si volem augmentar la dificultat o treure’ns de sobre la maleïda publicitat, haurem de pagar. La versió per ordinador és de pagament, disponible a la plataforma Steam, però ja ve amb totes les opcions desblocades i sense anuncis, i el seu preu molt assequible es pot convertir en irrisori si el compreu d’oferta. Les regles es basen en els treballs de Timothy Kendall amb alguna variant, i ens permet competir amb les nostres cinc peces contra la màquina o contra un altre jugador que estigui a casa amb nosaltres i s’hi apunti. No allargarem més la ressenya explicant-vos les regles concretes: el joc mateix ja se n’encarrega. Està disponible en dotze idiomes incloent el castellà, els gràfics són prou agradables i la música no és gaire pesada, i sempre la podem tancar si ens molesta.

Si us animeu a jugar com els antics egipcis amb el vostre ordinador, ja ho sabeu, podeu fer-ho! I si perdeu, no us amoïneu, penseu que fins i tot Kaspàrov va ser derrotat per un ordinador!

Marta de la Vega

L’antic Egipte als videojocs