General — 28 abril 2020

Les aventures misterioses sempre són fascinants, i en els videojocs van trobar un bon mitjà per apropar-les al públic. Qui no voldria guiar les passes de l’heroi o heroïna directament? La dècada dels 90 del segle XX es considera l’època daurada del subgènere de l’aventura gràfica, en la que les imatges transmeten gran part de la informació al jugador. En general, solen estimular no només la capacitat observació, sinó un bon ús de la lògica per resoldre enigmes i problemes dins el propi joc. I aquest és el seu tret diferencial, doncs igual que hi ha mil tipus d’aventures, així n’hi ha també dins el món dels videojocs. I, és clar, l’antic Egipte també apareix en elles.

Hem triat, doncs, recomanar-vos La daga de Amón Ra (Roberta Williams’ Laura Bow in The Dagger of Amon Ra, Sierra On-Line, 1992; a Espanya va arribar el 1994) perquè tot i pertànyer a l’esmentada època daurada, encara podem jugar-hi avui, bé en una versió preparada per les màquines actuals disponible a Good Old Games (només en anglès, inclou veus, no només el text), bé descarregant la versió antiga els drets d’autor de la qual són lliures, i de la que hi ha traducció al castellà, tot i que aquesta necessita que utilitzem un emulador de sistemes antics com DosBox o ScummVM (gratuïts i senzills d’utilitzar).

I de què va? Doncs és un misteri a l’estil de les novel·les d’Agatha Christie, ambientat a Nova York l’any 1926. La protagonista, la Laura Bow, que ja havia demostrat les seves habilitats en un joc anterior, The Colonel’s Bequest, deixa la seva Nova Orleans natal per fer fortuna com a periodista a la gran ciutat. Us recomanem que, el primer cop que jugueu, us atureu a veure la introducció, on coneixereu algun dels personatges, un bagul farcit d’un secret, i com és el primer contacte de la Laura amb Nova York. Tot just arribada, amb alguns incidents, el seu nou cap li encarrega que investigui un robatori al fictici Museu Leyendecker: una peça acabada d’arribar, la daga que dóna títol al joc, o com un dels personatges s’hi refereix: “el misteri de l’obrecartes perdut”. I, és clar, no pot faltar algun assassinat, oi? La Laura haurà d’interrogar el personal del museu, des d’egiptòlegs a estranys vigilants, i descobrir quins secrets amaguen abans que acabi la vetllada, per finalment identificar el culpable (o la culpable; o els culpables) dels delictes. No us explicarem res més perquè en gaudiu vosaltres mateixos.

Malgrat els seus defectes, que en té, no pocs, i algun compartit amb les novel·les del gènere, és un joc entretingut, amb una enorme dosi d’humor, i que aprofita per educar el jugador de tant en tant, bé a través de les divertides descripcions dels objectes del museu, o a través del fulletó que acompanyava el joc i servia de sistema anti-pirateria, que avui, digitalitzat, encara s’inclou amb el joc només perquè puguem passar-ho bé llegint-lo.

Hi ha d’altres aventures gràfiques sobre l’antic Egipte? N’hi ha. Que encara puguem jugar avui dia i ens facin passar una bona estona fent-ho? Moltes menys, i aquí és on La daga de Amón Ra encara encapçala la nostra llista. Així que esperem que us poseu el barret de detectiu i tingueu èxit guiant la Laura Bow en aquest misteri d’aroma egipci.

Marta de la Vega

L’antic Egipte als videojocs
 

Share

About Author

Roger Noguera