Un bon nombre d’aficionats als videojocs de seguida entendran per on va el joc d’avui si senten el nom Diablo. Pels que no els diu res, Diablo, publicat el 1997, és considerat avui un clàssic imprescindible, tant, que no només compta amb les seves pròpies sequel·les, sinó que ha arribat a definir col·loquialment tot un gènere. La trama del joc pertany al gènere fantàstic, en un món ple de màgia, on la humanitat es troba atrapada en una cruenta guerra entre àngels i dimonis. Però no és aquest el seu element més important, sinó la mecànica del joc. Combinant rol i acció, ens permet un alt grau de llibertat en la construcció del nostre personatge, però sempre centrat en el combat, que esdevé el focus del joc, a través del qual millorem el nostre personatge i, sobretot, obtenim equipaments millors que alhora ens permeten enfrontar-nos a enemics més difícils. Repetitiu? Segur, però també satisfactori quan poc a poc anem comprovant la millora del personatge. Prou satisfactori perquè una gran quantitat de jocs hagin seguit aquest format.

Entre ells el que ens ocupa avui: Titan Quest. Publicat originalment el 2006 per THQ, aquest joc pertany al gènere d’acció-rol-hack and slash (“trinxa i talla”) amb perspectiva isomètrica i opció de joc cooperatiu. O, com s’anomena entre els aficionats per abreujar, d’estil Diablo. La mecànica bàsica és la que ja hem descrit, però Titan Quest ofereix un enorme nombre de possibilitats a l’hora de com construir el nostre personatge, especialment a nivell d’habilitats, que es multipliquen quan tenim en compte que es poden combinar entre elles. Així, si ens interessa l’especialitat de Natura, podem crear des d’un Muntaner, afegint-li l’habilitat de Caça, a un Druida si li posem Tempesta, o un Il·lusionista si preferim l’especialitat secundària de Pícar, i així fins a un gran total de 55 classes possibles de personatge. Així podem jugar amb tot tipus de mags i guerrers, i cada cop que creem un nou personatge, els mateixos combats es tornen experiències ben diferents, cosa que influeix en la rejugabilitat del joc.

I l’antic Egipte, on encaixa? En la trama del joc. La història segueix un heroi o heroïna, el nostre personatge, que rep la missió per part dels déus d’aturar uns malvats éssers que pretenen alliberar els mítics Titans del Tàrtar, i que estan omplint tot el Mediterrani oriental de monstres mítics, gorgones, centaures, homes cocodril i un llarg etcètera. Si bé aquest batibull de mitologies no compta amb cap mena de respecte pels fets històrics en sí, barrejant èpoques i personatges reals o mítics sense fer escarafalls, ens passeja per diversos escenaris evocadors molt ben dissenyats dins les limitacions dels gràfics que empra. I aquest detall estètic no es limita als paisatges, sinó que inclou les armes i armadures, i fins i tot el nostre personatge al que podem dur a salvar el món vestit com un antic egipci.

És un joc immens, amb la possibilitat de jugar-hi hores i hores i més hores, i de gaudir-lo diverses vegades, tant sols com amb amics, amb qui podem connectar-nos en línia o en una xarxa LAN, i avançar la història lluitant junts. Si no n’hi hagués prou amb l’extensa durada amb que ja compta, el 2007 es publicà l’expansió Immortal Throne que ens portarà fins a l’Hades. Avui, trobar el joc original és complicat, però no val la pena, doncs el 2016 THQ Nordic va publicar la versió Anniversary Edition, que ja inclou l’expansió de fàbrica, i que corregeix alguns problemes de l’original. La podem obtenir fàcilment tant per a PC (a Steam o GOG) com per a diferents consoles (Play Station 4, XBox One, Nintendo Switch) i fins i tot per dispositius mòbils (tant Apple com Android). L’èxit de vendes de la versió renovada fou tal, que han aparegut dues noves expansions per aquesta: Ragnarök el 2017 i Atlantis el 2020. Així que si us sobren moltes hores i ganes d’enfrontar-vos a éssers mítics, ja sabeu quin joc podeu buscar.

Marta de la Vega

L’antic Egipte als videojocs