Es tracta dels primers dipòsits d’aquestes característiques que es troben a l’antic Egipte
La missió arqueològica catalana a l’antiga ciutat egípcia d’Oxirrinc, impulsada per la Societat Catalana d’Egiptologia i la Universitat de Barcelona i amb el suport de la Universitat de Montpellier, ha finalitzat la temporada d’excavacions amb una important troballa: milers de peixos sagrats, alguns amb signes de momificació.
Les restes es troben en dos dipòsits votius, únics a Egipte. El director de l’excavació, Josep Padró, catedràtic d’Egiptologia i president de la Societat Catalana d’Egiptologia, ha explicat que “era costum a l’Egipte de la baixa època venerar i momificar animals sagrats com cocodrils o ibis, però no es coneixien fins ara fossars de peixos”.
A causa de la presència d’aquests animals, s’ha desplaçat al jaciment l’arqueozoòleg de la Universitat de Brussel·les, Wim Van Neer, expert en la fauna fluvial de l’antic Egipte, que ha determinat que el 96% dels peixos desenterrats són oxirrincs, l’espècie que dóna nom a la ciutat i que simbolitza a la deesa Tueris, la principal divinitat de la zona.
En la mateixa àrea d’excavació on s’han trobat els dipòsits d’oxirrincs, també s’ha localitzat un possible nilòmetre, un pou de més de quatre metres de profunditat que, segons Padró, podria haver tingut la funció de controlar les crescudes del Nil. A més, s’ha descobert una escalinata que “pensem que podria ser un accés monumental a la necròpoli”, comenta Padró. Just davant d’aquests graons s’ha localitzat un podi i una de les troballes més importants de la temporada: una enfinx “amb un somriure que recorda al període saïta”, de la dinastia 26, segons el director de la missió. “Segurament es trobava damunt del podi”, afegeix. L’estàtua, de pedra calcària, fa un metre i mig de llarg i està esculpida amb “una gran qualitat”.
La missió arqueològica també ha fet més descobriments en un altra zona d’excavacions, la que correspon a una gran àrea monumental porticada lligada a un gran eix que travessava la ciutat d’una punta a una altra. En aquest indret s’ha localitzat una cripta amb cinc capes de pintures, la darrera corresponent a l’època dels primers cristians coptes. Aquesta construcció es va col·lapsar ja a l’antiguitat, i a causa del seu mal estat, s’ha ajornat l’excavació fins l’any que ve a l’espera de trobar solucions tècniques que permetin els treballs. Tot i així, s’ha rescatat una columna íntegra de 4,80 metres que permet conèixer les dimensions del carrer porticat i altres elements amb bon estat i que permetran reconstruir la zona.