La tombe nº 1 à la Nécropole Haute és el darrer llibre publicat sobre els treballs que duen a terme a l’antiga ciutat egípcia d’Oxirinc arqueòlegs de la Societat Catalana d’Egiptologia, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Montpeller III, la Universitat del Caire i el Ministeri d’Antiguitats egipci. L’obra recull textos científics sobre la zona del jaciment que comprèn l’anomenada tomba número 1, un espai de l’època saïta construït entre els segles VII i VI aC que arquitectònicament es manté gairebé intacte. Als encontorns s’hi han fet troballes com ara una màscara mortuòria infantil d’època romana recoberta de làmines d’or.
La tomba número 1 és un monument subterrani construït amb grans blocs de pedra tallada dins d’una excavació rectangular practicada a la roca natural. Consta d’unes set cambres acabades en volta. L’estructura ha permès que s’hi mantinguessin unes condicions ambientals internes estables que han ajudat a conservar el que hi havia a l’interior. La tomba va ser utilitzada ininterrompudament des de la seva construcció fins al segle I aC. Quan va ser descoberta, el 1982, hi havien començat els saquejos, que van ser aturats pel Servei d’Antiguitats egipci. Durant les expedicions arqueològiques, a més de troballes com ara la màscara mortuòria de l’època romana o el sarcòfag d’Heret de pedra calcària gris, també s’han analitzat les nombroses pintures de les parets. És justament en una d’elles on s’ha trobat per primer cop en aquesta regió egípcia el nom d’oxirinc, en el llenguatge dels jeroglífics (per-medjet). En la mateixa zona hi ha set tombes més, que també s’analitzen en el llibre. L’obra, titulada La tombe nº 1 à la Nécropole Haute, recull una descripció de les troballes fetes a les tombes i l’anàlisi que se n’ha fet posteriorment als laboratoris.
El treball, que ha estat coeditat per la Societat Catalana d’Egiptologia, la UB, la Universitat de Montpeller i la Generalitat de Catalunya és la tercera de les monografies publicades fins ara sobre les excavacions a Oxirinc. La primera es titulava Fouilles archéologiques à El-Bahnasa (1982-2005) i, la segona, La maison funéraire de la nécropole haute à Oxyrhynchos. Està previst que se’n publiquin més sobre altres aspectes del jaciment.
La ciutat d’Oxirinc va esdevenir important a partir de la dinastia XXV, durant el regnat dels faraons negres. Era la segona ciutat més important de la província, després de la capital, Sepermeru, però avui és una ciutat perduda. Estava consagrada al déu Set, que representava la guerra, les tenebres i el desert. En la darrera expedició al jaciment es van descobrir pintures dels primers cristians coptes i una tomba plena de mòmies de l’època romana.
Notícies relacionades

Viatge a Avinyó i Marsella del 12 al 14 d’octubre de 2018
agost 06, 2018
Viatge a Egipte de la SCE de l’ 1 al 13 de març, 2019
desembre 10, 2018
Dissabte 27 d’octubre 2018 Jornada Egiptològica
setembre 01, 2018
Terrassa. Exposició: Visions d’Egipte. Oxirrinc, ahir i avui
juliol 09, 2017
Els teixits coptes, protagonistes d’una exposició a Terrassa
febrer 28, 2017
L’antic Egipte que amaga Figuerola del Camp
febrer 29, 2016
Visita per a socis a l’exposició ‘Les flors del faraó’
febrer 16, 2016
Acte d’homenatge al Dr. Josep Padró
febrer 25, 2015