En aquests cent anys de la història dels tebeos, molts són els personatges que s’han endinsat en els misteris que ens proporciona l’antic Egipte i en nombroses aventures lligades al món de l’arqueologia, principalment a conseqüència del ressò del descobriment de la tomba de Tutankhamon i després seguint les influències de la literatura i el cinema amb la coneguda pel·lícula de la Universal La mòmia, i de les seves seqüeles. El protagonista, generalment un arqueòleg/aventurer, amant de l’acció i vist sota una òptica romàntica, va a la recerca de les obres d’art perdudes, per encàrrec d’algun conegut museu, on sempre serà atacat bé per una maledicció o bé pels “dolents” que treballen en benefici propi o per aprofitar-se dels poders màgics que té l’objecte d’art en qüestió. Un d’aquests exponents es el primer volum de Las aventuras del joven Indiana Jones, que va aperèixer arran de l’extraordinari èxit que va tenir la sèrie de televisió del mateix nom, on d’alguna manera retrata la visió dels arqueòlegs de principis del segle pasat.

Com a continuador de l’escola belga i antic colaborador d’Hergé, Edgard P. Jacobs, va crear a l’any 1954 dins de les aventures de Blake i Mortimer, El misterio de la gran pirámide i posteriorment la segona part La cámara de Horus. E.P. Jacobs, que no va poder viatjar mai a Egipte, es va valer de nombroses imatges i fotografies per documentar-se i il·lustrar aquests dos volums, considerats com uns dels millors.

Realitzats amb una meticulositat fora del normal, va ser fins hi tot homenatjat pel propi Hergé, en la segona edició de les aventures de Tintin, Els cigars del faraó, que va fer en color l’any 1955, on s’hi veuen, tant a la portada com en la primera vinyeta de la pàgina 8, els sarcòfags alineats a la paret amb els egiptòlegs momificats, on s’hi pot llegir en un d’ells el nom de: “E. P. Jacobini”, en clara al·lusió a E.P. Jacobs.

Vint-i-cinc anys més tard el dibuixant francès Dominique Hé, seguint els passos de Jacobs crea dos nous àlbums: El halcón de Mu i El enigma de la Atlántida. Hé, considerat també com un dels dibuixants creadors de l’anomenada “línia clara” recrea una ambientació fidel de l’Egipte actual, amb nombroses representacions dels monuments antics que hi apareixen, tractats amb una cura excepcional: les piràmides de Guiza i Saqqara, l’interior de la piràmide de Pepi I, els temples de Luxor i Karnak, etc. Fins hi tot, fa que el professor Herbert, un personatge de ficció ens recordi físicament a l’eminent egiptòleg francès Jean Leclant, aquell però, amb barba i bigoti.

A Itàlia on la producció de tebeos ha estat sempre molt important, hi ha nombrosos guionistes i dibuixants que han tractat el tema egipci, com per exemple: Virus il mago della foresta morta, dibuixat per W. Molino l’any 1946, on un científic boig fa reviure una antiga mòmia. De tots però hi ha un personatge, del que actualment encara s’estan reeditant les seves aventures amb molt d’èxit per part dels adolescents, anomenat Dylan Dog “L’indagatore dell’incubo”, realitzat amb gran mestria a partir del número 34 per Pietro Dall’Agnol, amb guions de Tiziano Sclavi i Claudio Chiaverotti, que en el seu número 55 anomenat La mummia, ens il·lustra, a l’inici de l’aventura, sobre la momificació a l’antic Egipte, per continuar després en l’època actual en la que s’enfronta al mite de la mòmia, on hi apareixen escenes molt realistes d’algunes de les sales del Museu Egipci de Torí.

En el nostre país, encara que no hi ha tanta tradició egiptològica com a França o Itàlia, també alguns personatges de tebeos s’han endinsat de manera esporàdica, en el mon dels aventurers per les terres d’Egipte, com ara el conegut detectiu Roberto Alcázar i el seu inseparable company Pedrín, creats pel dibuixant valencià Eduardo Vañó. També el català  Enric Sió (1942-1998), recrea en la seva aventura egípcia Profanadores de tumbas, ambientada en la tomba de Tutankhamon, on la companya del protagonista es col·loca la màscara d’or al damunt, per veure quina sensació dona!. Un altre dibuixant espanyol Juan Espallardo, situa els seus herois Sickles y Toth en l’àlbum 13 faros al Mediterráneo per les terres egípcies, on s’han traslladat per rodar-hi una pel·lícula. Espallardo, que al igual que Jacobs no havia visitat mai Egipte, fa una recreació “fotogràfica” molt acurada dels diferents monuments, tant actuals com de l’antiguitat, sempre ambientats en els anys vint en que es desenvolupa l’acció: la ciutat dels morts d’El Caire, la zona de Guiza, el temple de Luxor, Deir el-Bahari, etc.

Un altre dibuixant que ha retratat amb molta bellesa i mestria els monuments egipcis en l’entorn del còmic d’aventures egípcies és l’italià Eugenio Sicomoro (Bruno Brunetti) que amb guió d’Éric Cartier ha recreat l’àlbum La momie ecarlate que mostra amb molta exactitud tant els paisatges actuals d’El Caire, o d’alguns dels monuments més importants d’Egipte com ara el temple d’Abu Simbel amb els colossos de Ramesses II tallats a la roca, però sobretot cal destacar la reproducció que fa de l’interior de la tomba de la reina Nefertari a la Vall de les Reines o el sostre astronòmic de la tomba de Setus I a la Vall dels Reis.

Hi ha molts altres dibuixants que han volgut representar l’esperit que evoca l’Egipte misteriós i aventurer en els seus personatges, sobretot els que es publiquen en les nombroses revistes americanes de terror, a vegades dibuixades sense gaire qualitat, on no han pogut escapar a la temptació de seguir els passos del reporter Tintin i el professor Cicló i “descobrir” una tomba egípcia inviolada, encara que en aquests casos, el que hi trobaran els hi farà canviar la seva vida per sempre.

Jaume Vivó i Andrés Ayén
Barcelona 1998

El món de l’Egipte Faraònic a través dels còmics
La maledicció de les mòmies
Peripècies dels antics egipcis
L’Egipte fantàstic
El somriure egipci
Pedra rera pedra!
L’egipci és fàcil!