El tebeo, últimament més conegut amb el nom de còmic, inicià el seu camí, com a mitjà d’expressió gràfica, amb personatges humorístics publicats per la premsa americana en els seus suplements dominicals. Altres autors consideren que el còmic va nèixer a Europa, i més concretament a Alemanya, a les darreries del segle XIX, amb els personatges Max und Moritz de Wilhem Busch.

Clarament des dels seus inicis, humor i tebeos van estar íntimament lligats, i el món de la cultura egípcia va inspirar situacions i personatges als autors de tebeos. En alguns casos partint d’una cultura antiga, en aquest cas l’antic Egipte, es presenten situacions i actituts molt actuals. En aquest apartat podriem citar els dos germans italians Agostino i Franco Origone que amb el seu personatge Il grande Nilus ens provoca el somriure “fent l’ullet” envers la nostra societat actual. A casa nostra, els nombrosos acudits/pensaments d’en Jaume Perich (1941-1995), que realitza una crítica subtil (o no) de la nostra societat. En la mateixa línia també trobem dins la històrica revista, La Codorniz, avui desapareguda, el personatge Kalikatres, nom utilitzat també com a pseudònim pel seu autor Angel Menéndez Menéndez. Molt més recentment la revista El Jueves, en el seu número “super extra especial 1000”, va dedicar un seguit de pàgines al món egipci, on els seus personatges habituals van fer “turisme” per l’antic Egipte: Seguridasociá dibuixat per Maikel (Miguel Ángel García),  Pedro Pico & Pico Vena de Carlos Azagra, Manolo en l’episodi titulat El Eunuco de Manel Ferrer, etc. Dins del col·leccionable en fascicles La historia vista por detrás, Carlos Romeu, ple d’humor, ens il·lustra sobre “el mite” d’Isis i Osiris en una aventura que titula Dallas.

Cal fer esment de l’important autor Francisco Ibáñez, que per mitjà dels seus personatges ens presenta situacions anacròniques, satíriques i caòtiques i ens sorpren que la civilització egípcia pogués perdurar i deixar el seu llegat històric després que Mortadelo y Filemón visitessin el país dels faraons.

En altres casos hi ha temes recorrents per part dels autors, com és el cas de Cleopatra i el seu nas i les mòmies. En el primer cas tenim als francesos Albert Uderzo i René Goscinny (1926-1977), que no varen poder resistir la temptació de fer viatjar al seu personatge Astèrix a la cort llegendària de la reina Cleopatra (famosa pel seu nas i altres coses…) en la coneguda aventura titulada Astèrix i Cleopatra. També els entremaliats Zipi y Zape del mestre català Josep Escobar, incideixen novament amb el cèlebre nas de Cleopatra. Un altre autor que tracta la figura de Cleopatra i els seus famosos banys de llet de burra, amb humor no exent de certa sensualitat, és el mestre nascut a Cartagena, Martz Schmidt (Gustavo Martínez Gómez, 1922-1998) i Efepe (Francisco Pérez Navarro) en l’episodi titulat La pirámide perdida dins la sèrie Cleopatra, reina de Egipto publicada en la revista Cuai!.

Les mòmies i la seva aura de misteri i maledicció han donat molt joc als autors de tebeos a l’hora d’explotar la seva vessant humorística. Podem destacar l’autor valencià Mique Beltran en La pirámide de cristal, on la protagonista, una estrella del cinema anomenada Cleopatra viu, durant el rodatge d’una pel·lícula, una situació de suspens i misteri amb una mòmia. El francés Jacques Tardi ens presenta un “thriller” no exempt d’humor en l’obra Momias enloquecidas, protagonitzada pel seu personatge emblemàtic, l’escriptora i aventurera parisina Adèle Blanc-Sec. Una famèlica mòmia apareix també casualment a les aventures de l’heroïna ingènua i sexy Sally Forth que l’americà Wally Wood (1927-1981), va crear l’any 1968 per encàrrec d’un diari sensacionalista dirigit als militars nord-americans.

En definitiva, tal com s’ha indicat al principi, l’antiguitat tractada amb humor ens remet gairebé sempre a un temps actual on el lector sagaç i intel·ligent haurà de llegir “entre línies”.

Jaume Vivó i Andrés Ayén
Barcelona 1998

El món de l’Egipte Faraònic a través dels còmics
Egiptòlegs en acció
La maledicció de les mòmies
Peripècies dels antics egipcis
L’Egipte fantàstic
Pedra rera pedra!
L’egipci és fàcil!